Fin a Sant Pere de Riudebitlles

El 22 de Juny de l’any passat, el Club de Lectura de la Biblioteca Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles va organitzar una trobada amb David Monteagudo, després que la seva obra Fin fos l’escollida per llegir aquell mes. De la presentació, explicacions i diàleg que varem mantenir amb l’escriptor us oferim aquesta sinopsi:

Varem parlar del seu “descobriment” com a autor literari. Varem parlar de l’obra. Varem parlar de llocs. Varem parlar de la seva vida abans i després de la publicació de “Fin”. Varem parlar del futur. Varem parlar d’estils. Varem parlar d’editors. Varem parlar de gèneres. I després de parlar de tot això, encara ens va quedar la sensació que hauríem pogut haver parlat de moltes coses més, tants eren els temes i les ganes d’abordar-los per part de David Monteagudo.

El passat gener, quan Jordi Llavina va venir a presentar la seva novel•la “Londres nevat”, ja ens va recomanar que el portéssim. I no és casualitat que fos ell qui ens el recomanés, ja que precisament va ser ell qui va cridar l’atenció de l’editor Jaume Vallcorba en dir en un article a La Vanguardia  “[…] la calidad de la literatura de Monteagudo va a vencer la miopía, la presbicia y hasta tanta idiocia del mundillo editorial”, allà pel febrer del 2009. David va lloar la generositat de Jordi Llavina tot dient que “en un món, el literari, on sembla que hagi d’haver tantes enveges, sobta trobar-te amb un recolzament tant clar i potent”. El manuscrit al que li faltaven les dades personals va ser llavors identificat i la resta ja és prou coneguda.

David Monteagudo amb els lectors de Sant Pere

A partir d’aquí va ser el torn dels lectors del Club de fer les preguntes que volguessin (atenció: si no l’heu llegit i penseu fer-ho, no passeu d’aquí): perquè les descripcions són tan acurades? “Quan escric veig una imatge del que està passant i ho descric tal i com ho veig. M’agrada explicar exactament on és cada personatge”. Té algun sentit l’ordre de desaparició dels personatges? “ podria tenir-lo, i, de fet, li podria haver donat algun tipus d’explicació pseudo-científica, però en no fer-ho tot queda més obert”. Llavors, tota l’ambigüitat de la novel•la està calculada? “és el que funciona del llibre. Quan comencen a passar coses estranyes ens quedem amb el dubte de si ha passat o no ha passat, perquè partim d’una situació totalment racional i realista, una trobada d’amics. Fins més endavant no comencem a veure que tot allò va de debò. I tot i així, encara ens queden dubtes”. I quan comencen a sortir els animals? “ potser és una referència a lectures que m’han marcat, i en aquest cas, a Bestiario de Julio Cortázar. Igual que al conte de Cortázar el tigre que cada dia s’amagava en una habitació diferent de la casa era l’element irracional –fantàstic- de la història, en la meva novel•la els animals representen la natura salvatge en contraposició a la realitat dels personatges, la seva racionalitat”.

"El que queda dels llibres no és el final..."

I la pregunta estrella: perquè el final és tant obert? “Qualsevol explicació del que els ha passat als personatges o del que ha passat esdevindria una decepció. Sabem que ha passat alguna cosa estranya, algun fenomen, i en realitat això no és el més important, perquè el que ens interessa és el viatge i com aquestes persones normals i corrents s’enfronten a una situació que els ultrapassa. És una història que necessita herois, per exemple, però acaba per no haver-ne cap. Fins i tot la única que sobreviu, Maria/Eva, no sabem el que li passa ni si arriba a ser heroi. El que ens queda dels llibres després d’haver-los llegit no són els finals, si no determinats moments que ens criden l’atenció i perduren en la memòria. El final, doncs, no és tant important”.

Van sortir també els llocs en la conversa, és a dir, a on està inspirada la novel•la i David va confessar que no gaire lluny d’aquí. “La casa on es troben és la casa de colònies del Castell de Mediona, el poble és Sant Quintí i fins i tot la urbanització és la que hi ha sota el castell, can Verdaguer. Tot està tergiversat perquè necessitava que les distàncies entre els llocs fossin més grans del que són en realitat, però és així”.

La propera obra que sortirà a la venda és una novel•la breu, una altra de les deu obres que ja tenia escrites quan el van “descobrir”. Aquesta quantitat d’obra ja escrita és el que li proporciona tranquil•litat per encarar el futur, ja que l’èxit de “Fin” i tot el que ha comportat en quant a trasbals de la seva vida ha fet que les hores que podia dedicar a escriure hagin minvat considerablement. “No sé com ho hauria combinat amb la feina, les presentacions, les entrevistes i tot plegat. Si no hagués deixat de treballar a la fàbrica segurament hauria estat una bona temporada sense poder escriure ni una línia”.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en I TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s