ESTIMATS LECTORS…

Avui estem d’enhorabona: tenim en primícia les paraules d’en David Monteagudo. No podem més que tornar a agrair la seva amabilitat a l’hora de col·laborar amb la nostra iniciativa.

“Quan la Núria em va proposar de participar en aquesta trobada, no vaig dubtar ni un moment a dir-li que sí. La idea de dur a terme un megaclub de lectura, de convertir en multitudinari un acte que normalment és íntim i reduït, em va semblar des del primer moment molt atractiva i engrescadora, per allò que té de festa i de comunió entre persones que no es coneixen, però que estan unides per un tret comú: l’amor pels llibres i per la literatura.
En els clubs de lectura sempre he trobat lectors atents i analítics, que fan un esforç per raonar les seves opinions i que, a voltes, em descobreixen coses de la meva pròpia obra de les que jo no me n’havia adonat o no n’era conscient. Son lectors que s’expressen amb sinceritat i amb confiança, que et tracten de manera afectuosa, però també a vegades et fan crítiques terribles, minucioses i raonades. Penso que això es un saludable exercici per un escriptor, una cura d’humilitat, i als menys per part meva sempre he tingut en compte totes les crítiques, i fins i tot aquelles amb les que no hi estic gens d’acord han influenciat, per poc que sigui, en la meva manera d’escriure.
En aquest sentit, i per molt “bon rotllo” que un s’esforci a transmetre, es inevitable que els lectors s’expressin amb mes llibertat quan no hi es present l’autor. Ho dic perquè he llegit en aquest blog la crònica d’algun debat al voltant de Marcos Montes, a on he trobat una anàlisi crítica de gran profunditat i precisió, amb opinions negatives d’alguns aspectes de l’obra que altres vegades havia vist en versió mes indulgent, només insinuada, en les paraules d’alguna lectora endolcida o intimidada per la presencia de l’autor.
I en quan a les biblioteques.. que us diré jo de les biblioteques! Quantes hores de la meva vida he passat, he guanyat, a les seves taules, llegint els clàssics, els llibres que ja no s’editen o aquells de mes contemporanis que la meva migrada economia no em permetia comprar en aquell moment. Quantes vegades, quan anava al institut i escrivia sonets, he aixecat els ulls dels versos de Garcilaso, o de Salvat-Papasseit, per mirar els d’una noia que seia al davant. Quantes revistes no hauré llegit, fullejat i agafat dels seus prestatges.
Ara que també jo soc escriptor, un escriptor de debò, i els meus llibres tenen el seu lloc a aquelles lleixes, penso en la funció importantíssima que fan les biblioteques, com espai de silenci i de calma –quelcom tan preuat als nostres temps- per a dedicar-se a l’estudi, per difondre la cultura, per fomentar la lectura. I penso en la quantitat de persones –una gran quantitat segons em diuen els bibliotecaris- que han pogut llegir la meva obra gràcies a la xarxa de biblioteques públiques. No em queda cap dubte de que en cadascuna d’aquestes persones no perdo un “comprador”, sinó que guanyo quelcom molt mes segur: un lector i, en molts casos, un defensor i un difusor de la meva obra”

Advertisements

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en I TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s