Trobada del Club de Lectura de l’Armand Cardona

Dissabte 25 de febrer va tenir lloc la trobada del Club de Lectura de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú, moderat per l’escriptora Mercè Foradada.
El curs passat, aquest club va comptar amb la presència de David Monteagudo i arrel de la seva visita i de les recomanacions de la Mercè, alguns dels membres ja havien llegit Fin. Per aquest motiu, es va triar la lectura de Marcos Montes i, inevitablement, van sorgir les comparacions entre una i altra obra. Es va apuntar que potser aquest segon llibre era més rodó, tot i que no tenia els moments brillants del primer, sobretot els episodis angoixants com ara el capítol dels gossos i la benzinera i altres fragments veritablement asfixiants.
Un altre element que va aparèixer va ser el tema dels finals. Si Fin va deixar alguns lectors decebuts per les expectatives creades durant la novel·la, a Marcos Montes la controvèrsia ve donada per si és o no previsible. Aquí trobem disparitat d’opinions i molts confessen caure a l’engany fins pràcticament la última línia. És aquesta una de les virtuts de Monteagudo que més cops ha aparegut durant les diferents tertúlies: la de ser un trampós molt efectiu.
Quant a la barreja de realitat i ficció, podem dir que ha agradat a uns més que a uns altres. En alguns moments la barrera no queda clara i es plantegen dubtes sobre si el personatge de Gabriel existeix o és una creació de la ment del Marcos Montes en el seu trànsit. S’ha trobat molt encertat que des d’aquesta posició privilegiada el miner tingui la possibilitat de veure valors en els seus companys que en el dia a dia no apreciava.
Tot i la foscor de la novel·la, destaquen també punts d’optimisme: mentre avança per l’estret túnel, amb les seves reminiscències uterines, es manté l’esperança de que al final hi aparegui una sortida, una nova vida.
Una de les lectores va plantejar la seva sensació de déjà vu davant l’obra de Monteagudo i com a conclusió ens quedem amb les paraules d’una companya de tertúlia que apuntava el següent: quant més llegim, més ens enriquim i més fàcil és trobar referències i nexes d’unió amb altres autors i obres. No oblidem que una idea nova, és moltes vegades la suma d’idees ja conegudes i que tots bevem dels nostres predecessors.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en I TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s