Primera tertúlia de Brañaganda

Dimecres 21 de març tindrà lloc a la biblioteca Joan Oliva de Vilanova la primera tertúlia dels nostres clubs al voltant de Brañaganda. Si abans d’aquesta data voleu fer un tastet, us recomanem que llegiu la informació que ha preparat la Sílvia Romero amb motiu d’aquesta propera trobada.
Esperem els vostres comentaris!

David Monteagudo
Escriptor gallec resident a Catalunya, David Monteagudo neix a Viveiro (Lugo) el 1962. Treballador d’una fàbrica de cartrons del Penedès i aliè als ambients literaris del moment, hom considera que la seva vocació literària és relativament tardana tot basant-se en la data de publicació de la primera novel·la, quan l’autor ja té els quaranta anys.

Aquesta, publicada el 2009 sota el títol de Fin es converteix de seguida en un autèntic èxit de públic i rep una acollida excel·lent per part de la crítica, que remarca la seva increïble qualitat literària alhora que valora en especial la mescla de gèneres que realitza (novel·la de terror, novel·la apocalíptica…). A finals de 2011 s’inicia la gravació d’una adaptació cinematogràfica basada en la novel·la.

Amb tot, cal assenyalar que Fin no és en realitat la primera novel·la que escriu, sinó la primera novel·la que és editada. Posteriorment, però, i gràcies a aquest èxit, també ha publicat Marcos Montes (2010) i Brañaganda (2011). També aquest any 2011 l’autor rep el Premi Mandarache, atorgat per l’Ajuntament de Cartagena, per la seva novel·la Fin.

Brañaganda
Ambientada en l’època de la postguerra espanyola i situada en una petita aldea de l’interior de Galícia, Brañaganda, tercera novel·la publicada de David Monteagudo, presenta de nou algun dels referents ara ja habituals de l’univers literari d’aquest autor. La història ens ve explicada per la veu adulta d’un home que recorda la seva infantesa. És així com coneixem Orlando, aquest narrador omniscient, quan encara és tot just un adolescent i viu a Brañaganda amb els seus pares: Enrique, un pintor de notables qualitats, i Marta, la mestra de l’escola. I també és així com ens endinsarem a poc a poc, per una banda, en la personalitat del pare, un home d’aparença assossegada i actitud reflexiva que l’Orlando-nen anirà descobrint i, en ocasions, desvetllant-nos, tot mostrant un perfil diferent. Per altra banda viurem en primera línia els diversos assassinats que tindran lloc per aquesta època a causa, suposadament, dels atacs de l’home-llop.

Com hem dit, trobem algun dels referents habituals d’aquest autor, i la introducció de l’element màgic o llegendari, la inclusió de la figura de l’home-llop, n’és un d’ells. Però coneixent ja la trajectòria literària de David Monteagudo podem deixar-nos dur per la fantasia i caminar per una història truculenta d’homes-llop, o cercar l’altre element de la metàfora i valorar-ne el significat. Si l’home-llop simbolitza el mal, i Enrique, el pare del narrador, prova de fer entendre als seus veïns que els homes-llop no existeixen i que qualsevol d’ells pot ser l’autor dels crims, potser cal plantejar-nos què pretén donar a entendre l’autor. Potser que el mal pot aparèixer en qualsevol moment? Potser que el mal és dins nostre?

Per respondre’ns caldrà llegir la novel·la amb atenció i, tot amarant-nos de la ficció màgica de la seva història, extreure’n el missatge i les idees més enllà de l’argument.

Digues la teva
Amb Brañaganda, la tercera novel·la publicada de David Monteagudo, hom ha començat ja a parlar de l’univers literari de l’autor. Consideres que aquesta afirmació és gratuïta en tant que encara és aviat per fer-ne una valoració justa? O pel contrari penses que tres novel·les és un nombre suficient per fer-nos una idea dels referents que marcaran la trajectòria d’aquest escriptor?
L’element fantàstic apareix, d’una o altra manera, en les tres obres conegudes fins al moment de David Monteagudo. A Brañaganda trobem la figura de l’home-llop. Creus que, dins la novel·la, aquest personatge de ficció s’ha d’entendre com a criatura fantàstica de les creences populars, o tal com indica el mateix autor en alguna entrevista, potser es tracta d’un simbolisme per tal de mostrar-nos una part de l’ànima humana?
Al llarg de la narració apareixen algunes referències al voltant de la guerra i les posteriors acusacions interessades per part dels veïns d’una mateixa població. Com valores aquest argumentari dins la novel·la? Consideres que forma part de la història amb fluïdesa o que, pel contrari, sembla inserit i sense gaire consistència?

Altres dades
Entrevista a David Monteagudo
Ressenya sobre Brañaganda

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en I TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Primera tertúlia de Brañaganda

  1. Adrià Guxens ha dit:

    “Si quieres escribir, no tengas prisa por publicar”. Aquesta frase de Javier Cercas s’ha convertit en una de les màximes de David Monteagudo, un escriptor que va començar a escriure als 40 anys, va publicar la seva primera novel·la, Fin –també adaptada per la gran pantalla– als 47 i que s’ha convertit en un dels escriptors més prometedors de casa nostra. Gallec d’origen, Monteagudo va aterrar a Catalunya quan era ben jove i no va trigar a participar activament en les seves tradicions, com la dels castells, que li van encantar. Aprofitant que som al Festival Celsius 232 d’Avilés, Adria’s News entrevista a David Monteagudo per parlar del seu llibre Brañaganda, la història del qual no passa gaire lluny…
    http://www.adriasnews.com/2013/11/david-monteagudo-entrevista.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s