Qui té por del llop ferotge?

Dimecres 21 de març el club de lectura de la Biblioteca Joan Oliva va ser el primer de la nostra zona en compartir opinions i reflexions al voltant de l’última novel·la de Monteagudo: Brañaganda
Els participants no havien llegit prèviament cap altre títol d’aquest autor i això ens va permetre eludir les inevitables comparacions de tertúlies anteriors.
La descripció dels paisatges va ser, sens dubte, el tema estrella de la tarda. Resulta innegable la destresa de David Monteagudo a l’hora de recrear els escenaris, amb un llenguatge tan evocador i precís que ens permet introduir-nos en el propi relat, veure i viure l’entorn en primera persona. Si aquesta capacitat a més es troba al servei d’un entorn gairebé màgic com el de Galícia, tenim unes imatges plenes de poesia i bellesa. Podríem extreure molts fragments com ara l’inici del relat, amb una aproximació des del mar, molt propera al tràveling cinematogràfic, que són una petita meravella.
Són tantes les expectatives que crea que tornem a trobar una part dels membres del club decebut per la conclusió de la novel·la. És generalitzada la impressió de que es tracta d’una obra que enganxa, que desperta la curiositat de continuar llegint, que te grans encerts descriptius, sobretot per la fidelitat amb la que dibuixa el món rural, i que com altres vegades, juga amb el lector i aquesta dualitat realitat/ficció. Novament ens tornem a preguntar fins a quin punt el que ens explica l’autor és real o simbòlic, amb aquell simbolisme de Monteagudo que per contrast amb una descripció tan minuciosa de l’entorn encara és més impactant. Tanmateix, si el llop es troba dins del propi home i no és un personatge com a tal, perquè trobem uns cadàvers del tot reals? Si es tracta d’una batalla entre el bé i el mal, d’una lluita amb les pròpies contradiccions humanes representades pel lobis-home, com es justifiquen aquestes morts? A més, si creiem el que ens diu la contraportada sobre un suposat braç executor, se’ns escapa quina és la justificació moral a ulls del seu botxí.
Els membres del club, amb el seu esperit crític, troben certa precipitació en la forma d’acabar la història i defensen que alguns personatges, especialment la Càndida, reben un tractament injust. També creuen que altres és mereixien una major continuïtat en la història.
Tot i així, la valoració general de la novel·la va ser molt positiva i fins i tot alguns es van atrevir a puntuar Brañaganda amb un vuit.
M’agradaria destacar la frase d’una lectora que em va resultar molt curiosa: “l’autor ens ha donat el final fet i no ha agradat. És molt maco imaginar el final d’una història quan l’autor no ens l’ofereix” Potser el proper curs s’hauria d’incloure Fi a la llista de lectures i comprovar si aquesta afirmació es certa…

Advertisements

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en I TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Qui té por del llop ferotge?

  1. Núria ha dit:

    M’han agafat moltes ganes de llegir-la! I potser si que valdria la pena que llegissin Fí, aquí cadascú es pot fer el final a mida…

    Fins aviat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s