El miner Montes arriba a Sant Pere

La Biblioteca Maria Àngels Torrents va acollir dijous 31 de maig el seu club de lectura: tertúlia + cafè. A 22 dies de la Trobada de Clubs, xerrem per últim cop sobre Marcos Montes. Com en altres ocasions, els assistents van coincidir en que te una primera part força interessant, amb descripcions molt visuals i angoixants, però que l’episodi de la cova provoca un trencament que descol·loca al lector.
Es destaca l’encert de l’autor en els primers capítols a l’hora de tractar temes com el treball a la mina, amb la seva particular litúrgia, i altres aspectes com ara l’organització i el lideratge en situacions extremes o els canvis de rol dels personatges després de l’accident. Als membres del club els hi hagués agradat que s’aprofundís més en aquesta línia donat que són temes que poden donar molt de joc.
Per altra banda, també hi ha qui opina que el fet de que es passi una mica per sobre d’aquests i altres temes no és casual i que es tracta d’una opció deliberada de Monteagudo.

Quant al controvertit capítol de la cova, potser caldria analitzar perquè provoca una reacció tant negativa. Podria semblar que la introducció d’elements fantàstics o irreals de manera inesperada ens inquieta excessivament i desperta una animadversió potser excessiva? Com molt encertadament es va apuntar a la tertúlia, tots somiem coses ben estranyes i, en canvi, les acceptem amb total normalitat com a part de la nostra vida.
En algun moment es va parlar de la versemblança dels diàlegs (també de Fin) i es va assenyalar que de entrada resulten una mica artificials, tot i que després els acabes incorporant a la lectura i t’hi acostumes.
Un altre punt de debat sorgeix sobre el moment en el que el miner mor: des de bon començament o és el moment en el que seu i rememora la seva joventut? Són aquestes fantasies el resultat de l’agonia final?
Sigui com sigui, el personatge de Montes, com el mateix s’anomena, ens deixa un regust amarg, per la seva infelicitat i insatisfacció vital, pel sentiment de culpa que arrossega, per la sensació de no trobar- se bé amb si mateix.
Marcos Montes és un personatge solitari, reflexiu, que no només no troba opressiu l’ambient de la mina sinó que hi treballa de bon gust, especialment quan no ha de compartir espai amb els seus companys. Algú que, com el mateix diu, no es preocupa fins que no hi ha motiu i que passa una mica de puntetes per la vida.
Sobre aquest aspecte intentarem aprofundir amb David Monteagudo en poques setmanes.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en I TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s