Arriben les bruixes

20130118_180632El passat divendres 18, donàvem el tret de sortida a la segona edició de la Trobada de Clubs de Lectura de les Biblioteques de l’Alt Penedès i el Garraf. Els membres de les Tardes literàries, de la Biblioteca Manuel de Pedrolo, es van reunir per parlar de la novel·la Bruixes de l’escriptora Mercè Foradada.
La major part dels membres del club va destacar la bellesa de les descripcions del paisatge, conegut en molts casos, i d’un enorme poder evocador: El Montseny, Viladrau, Tavertet… semblaven aparèixer davant dels nostres propis ulls. Amb un llenguatge totalment diferent per a cadascuna de les dues narracions que s’alternen en la novel·la, la Foradada ens deixa veure la seva mestria a l’hora de situar-nos en dos escenaris tant distants entre si.
Si en un algun moment els lectors van reconèixer certa dificultat a l’hora d’entrar en la trama (potser per la intercalació de dues histories que, de bon principi, no semblaven tenir cap nexe d’unió, o per algunes descripcions molt extenses pel gust dels clubaires), són majoria els que afirmen haver-s’hi enganxat poc desprès, en especial arran de l’aparició del personatge de “l’home de la gorra” i del canvi a uns diàlegs més àgils en la història de la Pilar.
Trobem unanimitat a l’hora de destacar la duresa del tema que s’aborda, el conflicte moral de la nostra protagonista i l’escena final, fantàstica per una part, però també d’una càrrega emocional esfereïdora. La reacció del pare ha fet mal als lectors que, com la mateixa protagonista, guardaven un raig d’esperança. Molts tertulians confessen haver-s’hi posat a la pell de la Pilar i patir la seva angustia en primera persona. Un argument dur, de plena actualitat, que ha donat peu a diverses reflexions: el trinomi Església Catòlica – poder – repressió (femenina en especial), l’audàcia tant de la Segimona com de la Pilar, que van saber trobar el seu espai íntim de llibertat, i també la valentia de l’autora, no tant per tractar aquest tema, sinó per mullar-se. Tanmateix no tots els personatges femenins de la novel·la són tant forts com les nostres dues protagonistes: no podem perdre de vista la “mare ombra”, aquella dona desconeguda per voluntat pròpia (a diferència de la Marina mare, sense cap alternativa) que representa també el paradigma d’una certa tipologia femenina d’èpoques potser no tan llunyanes.
Sigui com sigui, Bruixes remou les entranyes i és un d’aquells llibres que, com mantenen molts dels membres de les Tardes literàries, ens quedarà per sempre.

Com que encara ens queden uns mesos per trobar-nos amb la Mercè, us deixo una entrevista seva per anar obrint boca.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en II TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Arriben les bruixes

  1. Núria ha dit:

    M’han entrat moltes ganes de llegir aquesta novel·la!! Aprofito també per a recomanar En el prestatge, de la mateixa autora.

    Núria

  2. itinerant ha dit:

    Segur que no et decebrà!

  3. mercè foradada ha dit:

    Us agreixo molt l’atenció amb què, veig, heu abordat la meva novel·la. Hi ha molts aspectes – com la decisió final de la Pilar – que estaré encantada de comentar amb vosaltres el dia de la trobada. No penseu que va ser fàcil per a mi optar per aquest final, però… Bé, ja en parlarem. Una abrçada fins aleshores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s