La solitud

20130321_195453La reunió de dijous és d’aquelles que es pot resumir com “un èxit de crítica i públic.” Els membres del club van demostrar haver llegit amb més passió les històries de les nostres estimades “velletes” en aquesta segona edició. Coincideixen amb el grup de dimarts en el fet de que és una lectura, potser més planera que altres títols previs, amb menys simbolismes i més realisme, però no pas fàcil. Alguna persona fins i tot va quedar “tocada” per uns contes potser premonitoris de la progressió (inevitable?) de la vida: d’una existència rica i plena, cap a la malaltia i la solitud final. Altres en canvi, veuen algun acabament trist i amarg, però també altres sentiments més positius: unes biografies plenes de vivències, amor (sense oblidar el desamor), estimació, amistat, tendresa, i una certa mirada sensible i optimista, acompanyada d’unes magnífiques descripcions dels paisatges (recordem per exemple aquella “hora bonica”)
Un lector afirmava veure en Velles una obra que creix en intensitat, que evoluciona de menys a més, fins al seu punt àlgid a “Fred als ossos”que tanmateix no és l’últim conte (per no deixar-nos amb un gust tan amarg) Ens fereix tanta deshumanització, aquell donar la vida per a l’organització i no rebre absolutament res a canvi.
Tota l’obra és una galeria de febleses humanes, de debilitats que és poden donar a qualsevol etapa de la vida, però en aquest cas, des de l’òptica de la tercera edat. S’agraeix que l’autora defugi les situacions dramàtiques i la morbositat, sense treure duresa a les circumstàncies.
Tot i que desconeixem molts antecedents de les dones que protagonitzen les històries del llibre, no sabem ni com ni perquè han arribat fins aquí, no sembla un detall important. El que sí veiem és com algunes persones queden marcades per una part de la seva vida, que potser les condiciona, arribant a eclipsar tota la resta.
Velles no deixa de ser, com molt bé va apuntar un dels lectors, un “avís per a navegants”: cal reivindicar la saviesa dels qui més han viscut, especialment en temps difícils com els que estem vivint.
No deixa de ser curiosa, i no sabem si justificada, una sospita dels lectors homes (també formulada dimarts): podem parlar d’un cert ressentiment cap als personatges masculins? Algunes actituds i comportaments dels personatges s’han considerat injustes (el “guapíssim” que no es presenta, unes Susi i Suson que d’alguna manera només es perdonen entre elles…) Seria interessant saber com hauria estat un Vells, amb V de vida

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en II TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La solitud

  1. Núria ha dit:

    Totalment d’acord amb el que comenta la Imma, un llibre molt recomanable per l’emotivitat que desprén però sense caure en sentimentalismes banals. El darrer conte és un cant a la vida i al fet d’aprendre a aixecar-se cada cop que caiem, i com deia el company tertulià: una guia per als joves navegants que tot just comencen a viure…

  2. A banda del meu agraïment per una lectura tan atenta, vull dir-vos – segurament ja ho comentarem el dia de la trobada – que en aquesta autora no hi ha cap animadversió – i encara menys odi – envers l’element masculí. Em limito a parlar del que més entenc, del que es pot alimentar de les meves experiències i vivències, i, és clar, acabo fent les dones les protagonistes gairebé absolutes de les meves històries. I sobre el Vell amb v de vida… m’he atrevit, ja, a escriure algun conte, o petita novel·la, amb protagonistes masculins que espero que surtin prou ben parats. Ja us avisaré quan es publiquin!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s