Per a gustos, colors

20130409_205901Dimarts 9 d’abril va tenir lloc una nova tertúlia sobre el llibre: En el prestatge. En aquesta ocasió, la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, va reunir membres del Club de Lectura Racó de la Calma i del Club de Lectura Universal en Català per parlar de la primera novel·la de la Mercè Foradada.
Mentre alguns confessen que van començar la lectura amb unes expectatives que no van assolir del tot, altres troben que la història va “in crescendo” i que ha estat font de plaer i satisfacció. Entre els punts forts es van apuntar el seu llenguatge proper, una protagonista real, que es planteja temes del dia a dia i que experimenta una important evolució psicològica. La seva prosa, sovint molt poètica, plena de metàfores i simbolismes, també va ser motiu de lloança entre alguns assistents. En algun moment es va parlar sobre com podríem definir la nove·la de la Mercè: intimista, de conflicte psicològic, o fins i tot de teràpia (de la Gràcia o de la pròpia autora?) Com a punts febles es va tornar a esmentar el recurs de les dues veus, que tot i ser una idea interessant, resulta per a alguns lectors reiteratiu i confús. El resultat, uns paràgrafs força llargs que no deixen de donar voltes al mateix tema, són d’altra banda molt representatius del moment que viu la Gràcia Font, del seu estat emocional, del seu “forat”.
L’anàlisi de la protagonista és ja un clàssic de les tertúlies i, en aquest cas, trobem un cert consens en considerar-la una dona valenta, inconformista, que gosa mantenir una relació sentimental difícil i que té el coratge per escriure la seva primera novel·la, superant l’autocensura, tot i els dubtes i la por que planegen durant tota la narració. La novel·la relata com agafa forces per encarar un nou amor, la literatura i, fins i tot, la pròpia vida. Com en altres ocasions, el personatge d’en Joan és el que va despertar més simpaties pel seu perfil d’home que va de cara, sincer, persistent i amb un punt bohemi.
La polèmica va saltar quan es va esmentar l’expressió “novel·la femenina” Més enllà de que la seva protagonista sigui una dona, afirmar que elles som més sensibles per naturalesa, va generar un debat intens amb frases com “em grinyolen les orelles quan sento: és una novel·la per a dones” o “podem parlar de bona literatura o mala literatura, en tot cas, escrita per persones, independentment del seu sexe” Potser és certa aquella cita que diu: “Totes les generalitzacions són errònies, aquesta inclosa”.
Tanmateix, la reunió va acabar amb un cert acord, al meu parer un punt pessimista, sobre el futur de la Gràcia. Tot i la seva gosadia, morirà encadenada al record d’en Quim, està sentenciada. Si en endavant opta per una segona oportunitat, sempre serà un amor de segona.
Ai, tant que li convindria en Joan…

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en II TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Per a gustos, colors

  1. Veig que el personatge del Joan va guanyant per golejada al del Quim. I em fa gràcia. Deu ser perquè ens agradarien els finals feliços? Deu ser perquè el Quim no té una presència activa, i és només evocat a través de les bromes del record i de l’absència? Deixarem parlar la Gràcia Font i a veure què en traiem el dia de la Trobada.
    De moment, la Mercè Foradada en va prenent nota i abans d’enfrontar-se a un públic tan selecte mirarà de fer algunes preguntes a la mateixa Gràcia Font. per estar el màxim d’informada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s