Per a gustos, colors

Dimarts 9 d’abril va tenir lloc una nova tertúlia sobre el llibre: En el prestatge. En aquesta ocasió, la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, va reunir membres del Club de Lectura Racó de la Calma i del Club de Lectura Universal en Català per parlar de la primera novel·la de la Mercè Foradada.
Mentre alguns confessen que van començar la lectura amb unes expectatives que no van assolir del tot, altres troben que la història va “in crescendo” i que ha estat font de plaer i satisfacció. Entre els punts forts es van apuntar el seu llenguatge proper, una protagonista real, que es planteja temes del dia a dia i que experimenta una important evolució psicològica. La seva prosa, sovint molt poètica, plena de metàfores i simbolismes, també va ser motiu de lloança entre alguns assistents. En algun moment es va parlar sobre com podríem definir la nove·la de la Mercè: intimista, de conflicte psicològic, o fins i tot de teràpia (de la Gràcia o de la pròpia autora?) Com a punts febles es va tornar a esmentar el recurs de les dues veus, que tot i ser una idea interessant, resulta per a alguns lectors reiteratiu i confús. El resultat, uns paràgrafs força llargs que no deixen de donar voltes al mateix tema, són d’altra banda molt representatius del moment que viu la Gràcia Font, del seu estat emocional, del seu “forat”.
L’anàlisi de la protagonista és ja un clàssic de les tertúlies i, en aquest cas, trobem un cert consens en considerar-la una dona valenta, inconformista, que gosa mantenir una relació sentimental difícil i que té el coratge per escriure la seva primera novel·la, superant l’autocensura, tot i els dubtes i la por que planegen durant tota la narració. La novel·la relata com agafa forces per encarar un nou amor, la literatura i, fins i tot, la pròpia vida. Com en altres ocasions, el personatge d’en Joan és el que va despertar més simpaties pel seu perfil d’home que va de cara, sincer, persistent i amb un punt bohemi.
La polèmica va saltar quan es va esmentar l’expressió “novel·la femenina” Més enllà de que la seva protagonista sigui una dona, afirmar que elles som més sensibles per naturalesa, va generar un debat intens amb frases com “em grinyolen les orelles quan sento: és una novel·la per a dones” o “podem parlar de bona literatura o mala literatura, en tot cas, escrita per persones, independentment del seu sexe” Potser és certa aquella cita que diu: “Totes les generalitzacions són errònies, aquesta inclosa”.
Tanmateix, la reunió va acabar amb un cert acord, al meu parer un punt pessimista, sobre el futur de la Gràcia. Tot i la seva gosadia, morirà encadenada al record d’en Quim, està sentenciada. Si en endavant opta per una segona oportunitat, sempre serà un amor de segona.
Ai, tant que li convindria en Joan…