Anarquia lectora

20130412_195458Divendres 12 d’abril, la Biblioteca Ramon Bosch de Noya va reunir els membres del Celler de Lletres per parlar sobre Bruixes, la darrera novel·la de Mercè Foradada.
Molt probablement, la Mercè va treballar a fons la manera d’intercalar les dues històries que s’entrellacen i va meditar llargament l’estructura del llibre però, a l’hora de la veritat, és el lector (en aquest cas les lectores) qui decideix i, divendres, vam constatar divertides, les múltiples possibilitats que se’ns oferien. Algunes persones van llegir la novel·la de principi a fi (com tota la vida), altres, per falta de temps, només van gaudir de la història de la Segimona i, encara una tercera opció, les tertulianes que, encuriosides pel devenir de la Pilar, van seguir només la seva història per, un cop arribat el desenllaç de la trama, assaborir integrament la part de la remeiera. Val a dir que, tant les lectores clàssiques com les més innovadores, van fruir de la novel·la i el balanç final va ser molt positiu.
Entre els seus mèrits, es van destacar detalls com ara recuperar parts de la nostra història força desconegudes, un català afable, agradable, de gran lirisme, que fa gaudir de la lectura, amb descripcions molt visuals, i unes vivències d’alt voltatge, emotives fins a la medul·la.
A la tertúlia també va esmentar-se algun punt desfavorable. Algunes clubaires opinen que potser es podrien haver escrit dos llibres independents, donat que el vincle entre les protagonistes és molt dèbil i l’autora ens fa esperar molt per mostrar la relació entre la Pilar i la Segimona. Les lectores troben que la Mercè ens posiciona en una direcció, i es pregunten que hauria passat si la reacció del pare de la Pilar hagués estat diferent. Consideren que la Segimona sí és un esperit lliure però en canvi la Pilar, que no ho era, s’hi torna obligada per les circumstàncies.
La mestria de la Foradada fa que alguns punts que podrien titllar-se d’inconsistents resultin del tot creïbles. El “despatxet” fa versemblant que una advocada de la zona alta s’interessi per uns temes aparentment aliens al seu dia a dia, o el comentari del Joan sobre el poc fonament de les seves sospites, però que alhora l’anima a continuar per a la seva tranquil·litat, verbalitza el que potser està pensant el lector.
Bruixes és una lectura intensa, amb emocions a flor de pell, que planteja la dificultat de triar entre la comoditat de la conveniència i la fidelitat a un mateix i als altres, entre l’esclavitud i la llibertat, encara que aquesta llibertat comporti la pròpia mort, ja sigui física o social.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en II TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Anarquia lectora

  1. Quin honor que hagueu practicat amb la meva novel·la una mena de lectures a la carta, gairebé com si jo fos – pobra de mi – una mena de Cortázar, y las mevas Bruixes – pobres d’elles – les èmules de Rayuela!
    Això encara no m’ho havia dit ningú.
    Els vostres comentsris són sempre enriquidors i una caixa de sorpreses!
    Ens veurem les cares el dia 14 de juny! Fins aleshores!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s