Somriures i llàgrimes

Club de lectura de Moja

“He plorat molt.” Així va començar la tertúlia de dijous 18 d’abril al Centre Cívic La Xarxa de Moja. La nostra primera lectora, nascuda un 8 de desembre com la Vipa, sagitari, i a punt de ser àvia, va sentir en primera persona la història de Centaures. Coincidències a part, tothom està d’acord en la força de la novel·la, commovedora de principi a fi i capaç de fer posar la pell de gallina i enterbolir els ulls en més d’una ocasió. Tot i que l’autora no burxa en la ferida ni es recrea en aspectes morbosos, la duresa de la situació (també amb un punt d’esperança) fa impossible no emocionar-se.

La prosa de la Mercè Foradada va tornar a ser alabada per la gran majoria, tot i que per a alguns, aquest llenguatge tan elaborat, ha resultat un pèl feixuc. Tanmateix, la intensitat de la història, que t’atrapa des del començament, no els ha deixat abandonar la lectura.

Inevitablement torna a aparèixer el debat sobre la decisió de la Vipa, si és un acte de valentia o bé d’egoisme. Té dret una filla a posar en una situació límit a la pròpia mare? (i més tenint en compte la seva relació fins aleshores) En un moment com el que viu la Vipa, és legítim acceptar qualsevol desig? Tenia alternativa realment la Lluïsa? Hauríem pogut acceptar la decisió contrària? Opinions per a tots els gustos, perquè com va comentar una de les participants, estaríem parlant d’una dona de 80 anys amb un adolescent de 15 (uf!, que dur)

També es va esmentar el paper que juguen els llibres en la vida de la protagonista, probablement tan important com per a la mateixa Mercè Foradada. En aquest sentit, no deixa de ser curiós que a la Vipa, en lloc de representar-li una forma d’evasió de la realitat, és l’element que la lliga a la vida. La literatura té per a ella un paper sanador: és l’ancora que evita que sigui arrossegada per la marea.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en II TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Somriures i llàgrimes

  1. Mercè Foradada ha dit:

    Juro pel meu honor que quan escric no ho faig amb la intenció de fer plorar els meus generosos lectors/es. Tanmateix, sovint m’han comentat: “Quin tip de plorar, amb els teus llibres!”. Per què? Perquè plantejo temes tràgics? La vida de cada dia, la nostra vida, ens en ofereix a cada pas i encara més crus. Per què parlo de sentiments, de vivències que tothom, pam més, pam menys, pot fer seves? De tota això en parlarem el dia 14 de juny. I ben segur que m’ajudareu a escriure encara amb més delit. Gràcies pel vostres comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s