Un mar de dubtes

20130504_191921“Aquesta dona es menja el coco una barbaritat” Probablement aquesta és la conclusió a la que van arribar els lectors de En el prestatge dissabte 4 de maig a Santa Fe del Penedès. Ironies a part, repassarem alguns dels temes que van sortir a la tertúlia i que potser ja us siguin familiars. Un apunt molt curiós (que no és el primer cop que sento, però potser sí la primera vegada que l’esmento al bloc) és la presència quasi fantasmagòrica del Ramon. Tan poc sabem d’aquest home, que molts tertulians l’han donat per mort, fent de la Gràcia una vídua no se si turmentada o no. La pèrdua, la buidor, aquell forat del que parla la nostra protagonista, sens dubte no ve d’aquí.
A més de confirmar que el pobre Ramon encara és viu, també es va arribar a una segona conclusió: la novel·la s’ha de llegir d’una tirada, res d’anar deixant-la i agafant-la. Una lectura intermitent pot provocar desorientació a l’hora de seguir la història, perquè dos dels elements més característics de En el prestatge, com són les referències literàries i l’alternança de les dues veus, volen una certa dedicació i concentració i no admeten un constant anar i venir. El fil, s’embolica, avança, recula i torna a embolicar-se fins al final, on sembla que la Font troba la punta per on començar a estirar.
Davant del dilema de si és o no una novel·la femenina, un dels nostres lectors afirma no haver-la vist així, no se li ha fet gens estranya la seva lectura des d’un punt de vista masculí.
Novament, durant la reunió, tornem a parlar de les dues veus, les dues Gràcies: una ella més madura i asserenada versus una ella en plena crisi, sense poder superar la situació? Potser sí. Però, és possible superar aquesta pèrdua quan la relació no està formalment acabada? Per començar el procés de dol cal assumir un trencament definitiu que no sembla el cas de la Gràcia i del Quim. La nostra protagonista té davant seu un mar de dubtes, de neguits, però també de vida. Li desitgem des d’aquí que trobi el far que la guiï.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en II TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un mar de dubtes

  1. Molt i molt bé, amics i amigues.
    Les vostres apreciacions em semblen cada cop més fines. Crec que serà una trobada profitosa i , per ami, emocionant. Procuraré d’arribar-hi amb informació recent de la Gràcia Font! Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s