Vida per darrera… i per davant!

“Velles amb V de vida: un títol preciós i molt ben trobat” Aquest és un dels primers comentaris que es van sentir a la tertúlia de la Biblioteca Mossèn Joan Avinyó de Cubelles dimecres passat. Alguna lectora confessa que ja ha fet seva la frase i la fa servir sovint. És aquesta vida a la que fa referència el títol, motiu de reflexió. Estem d’acord en que les protagonistes guarden infinitat d’experiències, apleguen multitud d’històries i vivències que constitueixen el seu bagatge, la seva memòria. Però també coincidim en que la gran majoria disposa d’un temps limitat d’ara endavant. Ja sabem allò de que tot és una mica relatiu i que quantitat i qualitat no són sinònims, però tot i així alguns dels lectors que per edat s’han identificat més amb els personatges, han acabat el llibre amb un punt de pessimisme, potser no tant per tenir lluny els anys de joventut, sinó més aviat per la solitud de les protagonistes. La vellesa sembla anar aparellada amb l’experiència, però també amb la pèrdua o l’allunyament (parella, fills, amistats…) Aquesta mare que, després de tota una vida, no troba qui la vingui a veure el dia del seu aniversari, ens fereix l’anima. Hi ha, però, qui ha trobat en bona part dels contes un punt d’optimisme, d’esperança, d’humor (la dona del portamonedes, la Susi i la Suson, el curset prematrimonial…) i que opinen que algunes de les històries donaven per a tota una novel·la.
Opinions per a tots els gustos amb un llibre que sens dubte fa rumiar. Ens quedem amb aquesta reflexió extreta del propi llibre: “no es tracta d’anar sumant anys a la vida, sinó d’anar sumant vida als anys”