El darrer prestatge

20130515_181238El Club de Lectura La Crisàlide de la Biblioteca Joan Oliva, una de les nostres amfitriones d’enguany, dona per tancat el cercle de les lectures del títol En el prestatge. Com sempre diferents opinions i reflexions, en general amb un regust positiu. Un cop més, les dues veus i els dos autors són motiu de debat i els nostres tertulians han qualificat aquest recurs, que permet a la protagonista intercalar la vida personal amb la literatura, d’enginyós, curiós i força interessant. Hi ha qui s’ha aventurat a comparar la Salambó amb una Gràcia jove i la Woolf amb una Gràcia més madura o més vivida i també, és clar, qui no ho veu així. Sigui com sigui, en un moment vital tan intens, tot el que envolta la protagonista sembla insistir en el mateix, el món s’ha confabulat per fer referències constants a la seva relació amb el Quim. També s’ha apuntat que aquesta passió sembla massa intensa per a una dona de cinquanta anys, que no és del tot creïble i que la Font no pot caure en la trampa d’una relació malaltissa com si fos una joveneta. Segur que no? Fins i tot el seu vocabulari més íntim, la veu dels seus pensaments es transforma en la d’una adolescent, amb un lèxic i uns comentaris d’una certa frivolitat que han arribat a descol·locar a més d’un.
El grau d’intimitat al que s’arriba en la novel·la s’ha destacat com un dels seus punts forts, especialment per la humanitat que destil·la la Gràcia, per com crea tot un seguit d’estratègies que l’ajuden a superar la seva situació personal, que li permetin continuar vivint. També el personatge del Joan, com en altres ocasions, ha agradat molt. Hem sentit a dir d’ell que és tendre i original i que, en tot moment, sap mantenir-se a l’alçada, sense resultar molest o impertinent.
Els nostres lectors comptaven, en aquest cas, amb un altre al·licient per a la lectura: l’escenari de la novel·la és un paisatge conegut, familiar i entranyable per a molts. Per a alguns aquesta era la segona lectura de En el prestatge i com en molts altres llibres, una revisió ha fet deixar de banda l’argument principal, el desenllaç de la relació Gràcia – Quim, per permetre apreciar altres aspectes: com resol aquesta pèrdua (que podria ser causada per altres motius), aquest procés de dol, la intensitat de la seva vivència que fa que la resta del món, i de les persones que l’envolten, es desdibuixin. Cal una lectura atenta, dedicant-li un cert esforç perquè, com ja s’ha dit altres vegades, aquest no és un llibre fàcil. Era necessària alguna concessió de l’autora amb la seva obra que facilités una millor assimilació de la història per part dels lectors?
Vull acabar aquest post amb una frase molt encertada d’una de les nostres lectores: “un llibre et porta a un altre i aquest és un cas molt clar”. Podria assegurar que molts dels clubaires que han llegit En el prestatge ja tenen en la seva llista de lectures pendents alguna obra de la Virginia Woolf, en especial El Far. Preneu nota per a la programació dels nostres clubs de cara al curs vinent.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en II TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El darrer prestatge

  1. Benvolguts i benvolgudes paisans,

    Com ja s’acosta el dia en què ens veurem les cares, espero poder contestar els vostres comentaris a pleret. Tots ells enriqueixen la meva propia perspectiva sobre l’obra. Gràcies i dins aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s