La penúltima trobada

St Cugat SesgarriguesAra sí! després de mesos de tertúlies, dimarts 4 de juny va tenir lloc la darrera reunió abans de la nostra Trobada a Vilanova. El Club de Lectura Lletres de Colors de Sant Cugat Sesgarrigues s’incorpora enguany a elsnostresclubs i participarà per primer cop en aquesta iniciativa.
El títol sobre el que es va parlar va ser Velles, amb V de vida, un recull de contes amb un denominador comú: unes protagonistes veteranes. Com que es tracta d’un conjunt de relats, en trobem de molt diversos, això sí, tots destacables per un o altre motiu.
Com en altres ocasions, l’edat i el sexe dels tertulians, provoca reaccions ben diferents. Així, quan la lectora és una dona de certa edat, el regust que deixen les històries té un punt amarg. En canvi, si les lectores són lectors i més joves que les protagonistes, se’n destaquen els punts d’humor o els contes més divertits (la Susi i la Suson, el final de Guapíssims, el portamonedes…)
Disseccionar el títol sembla ser un altre clàssic en el Velles. Aquí hi ha qui troba que la Mercè ens enreda amb aquesta V de vida (o potser som nosaltres mateixos?) La majoria interpreta la vida del títol com una referència al futur, als dies que queden per viure, a una certa vitalitat i entusiasme. En canvi, després de llegir els contes, ens trobem amb la vida ja viscuda, amb l’experiència, en general força trista. La malaltia, la mort, la incomunicació amb els fills, els problemes econòmics, la pèrdua de les relacions socials, molta solitud… Les lectores han trobat a faltar una espurna d’optimisme, algun vellet que fes companyia a les nostres velletes, o una persona que els fes la vida més agradable, algú per compartir vivències.
En algun moment es va parlar de la poesia que destil·laven les descripcions de la Mercè i això va donar peu a reflexions molt interessants. Hi ha qui afirma que la poesia s’ha de llegir en veu alta, que et fa tocar el cel amb les mans… No puc deixar d’incloure una frase fantàstica d’una tertuliana que també és escriptora: la poesia s’ha de llegir dissabte, amb temps, perquè després, com tornes per fer el dinar, com baixes del núvol?
Tornant al Velles, es va arribar a la conclusió de que aquest recull de contes és tot un homenatge a aquelles dones que han viscut i treballat molt, que són la gran majoria, i que han gaudit d’una existència difícil i no sempre feliç. Inevitablement, en algun moment ens hem posat en la pell d’algun dels seus personatges perquè, com s’ha apuntat en altres tertúlies, la capacitat de la Mercè per a descriure les emocions és magistral.

I ara sí: fins divendres 14. No hi falteu!

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en II TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La penúltima trobada

  1. Una vegada més, heu posat el dit a la llaga sobre molts aspectes d’aquests contes.
    Per si me n’oblido, perquè m’ho pugueu recordar el dia 14: una cosa que us voldria comentar és la meva molt destacada “tistesa” i el pessimisme d’algunes les meves narracions. No hi estic totalment d’acord, o, al menys, ho voldria matisar. Ah! I moltíssimes gràcies pels vostres comentaris. M’agraden i m’ajuden moltíssim!

    Mercè

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s