L’ànima femenina

20140212_175213El club de lectura la Crisàlide de la Biblioteca Joan Oliva, es va reunir el dia 12 de febrer per intercanviar impressions sobre El llaütista i la captaire. El primer que va cridar l’atenció dels lectors van ser les descripcions, d’una minuciositat quasi inusual en la narrativa. Aquest retrat tan acurat i precís provoca reaccions oposades: mentre alguns valoren molt positivament la riquesa del seu vocabulari, altres troben excessiva la profusió de detalls fins i tot en els aspectes més banals i quotidians. A través de les paraules, podem fer-nos una idea exacta de tot el que envolta els personatges. I és aquí on els lectors no arriben a un acord: cal aprofundir tant en l’entorn? Potser una part dels membres del club hagués optat per enfonsar-se en la vesant emocional.

I com que la tertúlia no deixa de ser una posada en comú de diverses veus, tampoc trobem consens a l’hora de valorar l’aparició d’altres històries dins la trama principal. Per a alguns, són un punt interessant (com ara la història de l’home dels ocells) i, en canvi, altres lectors opinen que no aporten res a l’argument, al contrari, fan perdre intensitat a la novel·la.
També va ser objecte de debat l’alternança entre la història de la Bel i de la Clara, i els canvis entre primera i tercera persona. Aquest anar i venir, en opinió dels lectors, resulta curiós i ens permet comparar l’evolució de les dues relacions gairebé en paral·lel, tot i la seva distància en el temps. Sembla evident que la intenció del personatge és no repetir els mateixos errors amb cada nova parella, però no només fracassa, sinó que cada vegada s’hi enfonsa més. Jordi Llavina ens desafia a anar guardant en la memòria petits detalls disseminats entre les pàgines del Llaütista i la captaire com si fossin peces d’un trencaclosques per a, finalment, arribar a descobrir la imatge completa.
El protagonista ens parla des d’un punt de vista masculí, la profunditat de les seves reflexions és atribuïble única i exclusivament a en Marc. Aquí es va obrir un nou front: en una història escrita des del femení, tindria més presència la part psicològica o sentimental? La incapacitat d’aprofundir més, és imputable al nostre protagonista o a la pròpia naturalesa femenina, indesxifrable? Com el propi personatge afirma: “¿podem arribar a conèixer veritablement l’ànima d’una dona? Tinc la impressió que sempre se’ns escaparà algun detall important, i aquest detall valuós, al cap i a l’últim, pot acabar sent la peça que causi el nostre dolor. Potser no arribem a conèixer […] mai de la vida l’ànima de la dona amb qui hem conviscut anys i panys”
I abans d’endinsar-me en un jardí, acabo el post. Ho deixo a la vostra consideració. Obrim el debat.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en III TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s