Tu que m’espies

20140220_195349-001

Dijous 20 de febrer, el Club de Lectura La Xarxa, d’Olèrdola, es va reunir per parlar sobre el llibre Londres Nevat.

En un primer moment, els assistents van manifestar una certa incomoditat pel fet de no tenir clar qui és el narrador de les històries que en formen part: el protagonista?, un narrador omniscient? I aquestes, són “reals”?, records?, somnis?… El personalíssim estil de Jordi Llavina ens fa enfrontar-nos a unes lectures que demanen temps, calma i dedicació. No faig cap descoberta si afirmo que precisament la falta de tot això és el que caracteritza el nostre dia a dia i potser hem perdut la capacitat de concentrar-nos en qualsevol activitat que requereixi un mínim d’assossegament, que ens faci gaudir del moment, sense plantejar-nos (en aparença) un abans i un després. En aparença, perquè cadascuna de les històries de Londres nevat té un punt final sobre el paper, només sobre el paper. Quan fem la posada en comú, comencen a aparèixer reflexions lligades a una o altra narració. De la mateixa manera que els protagonistes retroben un record a partir d’un objecte o una situació, els membres del club també evoquen vivències pròpies. El conte El cosinet andalús ens va fer pensar en la família amb la que em perdut el contacte, o la poesia de El branquilló de til·ler en la malaltia i la decadència física.

Els personatges de Llavina tenen una qualitat corpòria a la que tampoc estem acostumat. Són, al meu parer, més físics que literaris. Els lectors, com a éssers privilegiats que espiem els seus actes i pensaments, trobem tot un ventall de comportaments que podríem estar temptats de jutjar. No hem d’oblidar però, que pertanyen a la més absoluta intimitat i que aquests personatges no tenen cap sospita de que algú sap en tot moment què fan i què pensen, ni senten la necessitat de justificar-se. D’aquí que el protagonista de Hand & Raquet pugui afirmar de “dues noies que parlaven un català de Lleida i que no devien comptar més de vint-i-cinc anys, però n’aparentaven quaranta, perquè eren grassones, o més aviat rabassudes” que tenien la mida ideal “per seure en un parell d’escambells de fusta i, davant les mamelles d’una vaca (cada una davant les mamelles de la vaca, vull dir), demanar-los que les anessin munyint fins a l’últim regalim de llet escumosa.” D’aquest paràgraf podem afirmar que és un dels més “políticament incorrectes”, però també queda clar que el nostre home ho sap i ja es cuida prou de no verbalitzar-lo davant de les dues noies. Quin perill si poguéssim sentir els pensaments de tothom o si els nostres fossin transparents! Això, per sort, nomé passa a la literatura. Potser d’aquí la frase de Gesualdo Bufalino amb la que comença el llibre: “deixa’t veure, tu que m’espies”

Tornar a parlar de la capacitat descriptiva de Jordi Llavina és inevitable. No se m’acudeix millor manera de mostrar-la que transcrivint alguns paràgrafs que han cridat especialment l’atenció dels tertulians pel seu lirisme: “Ara que sóc molt conscient que la malaltia li ha rovellat les molles de la raó, encara que només siguin les de la raó del record”, o pel grau de precisió: “Des que visc sol, estenc la roba a la terrassa, en un d’aquells estenedors portàtils que es despleguen com unes tisores i que, pel fet de dormir al ras, ha anat emmalaltint de rovell (tant les frontisses i els cargols com el recobriment de plàstic dels fils, podrit aquí i allà)” No es pot negar que veiem l’estenedor amb els nostres propis ulls.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en III TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s