Crosta i molla

20140221_183422El 21 de febrer es va reunir a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes el Club de Lectura Tardes Literàries. La trobada va tenir com a protagonista el llibre de relats Ningú ha escombrat les fulles.
En una primera ronda d’opinions, tornen a aparèixer comentaris com ara la descripció constant, els finals oberts, les relacions humanes i el regust amarg que deixen moltes de les històries.
Sobre el primer punt, consens absolut sobre la impecable destresa de l’autor a l’hora de dibuixar la quotidianitat. Hi ha però, qui considera excessiva la profusió de detalls. Va cridar l’atenció un paràgraf (també s’ha destacat en altres clubs de lectura) que descriu una llesca de pa: “Té una capa de mantega no gaire uniforme. S’hi adverteix encara algun dels encenalls, que conserva el dibuix de la serreta del ganivet. Per sobre el blanc grogós de la mantega, pinzellades de melmelada de maduixa amb alguns grumolls una mica més foscos (la pintura matèrica d’una llesca untada). Han quedat força engrunes escampades pel marbre (crosta i molla)” Aquest “crosta i molla” defineix molt bé fins on és capaç d’arribar en Jordi Llavina.

Els contes es van qualificar d’atípics, potser pel concepte més tancat que acostumem a tenir d’ells. Les narracions de Ningú ha escombrat les fulles, s’aparten sovint de l’estructura lineal que caracteritza altres autors. Són precisament els relats més clàssics (com ara “Cap de mort”, o “A l’oest de Míkonos”) els que desperten més simpatia entre els lectors i més empatia amb els protagonistes.
Les relacions humanes també són una constant en l’obra de Jordi Llavina, en especial les relacions amb les dones. A la tertúlia de divendres va tornar a aparèixer una certa curiositat pel caire destructiu que les envolta, fins i tot hi ha qui troba un cert punt de ressentiment (potser perquè no acostumen a sortir gaire ben parades) Segur que el 6 de juny haurà de respondre més d’una pregunta al respecte.
Com molt bé van afirmar alguns tertulians: “de vegades les històries se’ns fan estranyes, tot i que el que expliquen no ho és, d’estrany”. Sembla molt normal deixar un gat a la terrassa o no voler dutxar-se per no perdre l’olor de l’ésser amat, però en les pagines del llibre, aquestes accions ens pertorben.
Igual que en altres ocasions, qui més va gaudir de la lectura van ser els lectors que s’acosten als contes de Llavina com qui contempla un quadre i n’aprecia el color i la textura, les sensacions que li transmet, més enllà del que vol representar. O potser com qui mira una foto d’uns desconeguts, que és capaç d’observar cada detall i, a partir del que veu i del que intueix, d’aquell moment congelat en el temps, crear en la seva imaginació un passat o fins i tot un futur.

Advertisements

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en III TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s