Neveres, plomes i rellotges

20140226_154441

La Biblioteca Josep Pla de Sant Pere de Ribes va reunir el seu Club de Lectura Fàcil. Fa temps que aquest “fàcil” no fa honor a la veritat: només cal fer una ullada als títols programats o assistir a qualsevol de les trobades. Dimecres 26 de febrer la tertúlia va tenir com a protagonista Ningú ha escombrat les fulles. D’entrada, alguns membres van confessar no haver acabat de llegir tots els relats (cal dir, però, que al final de la reunió tots van decidir renovar el préstec per poder fer-ho amb tranquilitat) El mèrit és de l’Eulàlia Ribó, la seva moderadora, que va fer una anàlisi fantàstica de l’obra i ens va descobrir molts detalls amagats entre les pàgines del Ningú.

Ja havíem parlat de la necessitat d’una lectura assossegada de les obres de Jordi Llavina i els membres del club tornen a confirmar aquest ritme especial que demanen les seves històries. Fins i tot hi ha qui recomana una segona lectura per extreure’n “tot el suc”.

Un altre dels punts destacats va ser com l’autor juga amb els narradors (no sabem d’entrada si és un home o una dona) i amb el que relata (un record, un somni, un fet real…) Aquesta dificultat afegida ens fa estar molt alerta i demana absoluta concentració.

Buscant un fil conductor entre els relats, trobem que tots els personatges tenen un passat que cobra una importància cabdal. En algun moment, una paraula, un objecte, una acció, fan que el narrador de la història viatgi a un temps anterior, a uns instants oblidats que reapareixen (unes closques d’ou que evoquen unes nines russes, una arracada perduda…) Present i passat, envoltats d’un alè de tristesa, són una constant en tot el llibre. Però, i el futur? Ningú sembla plantejar-se un futur (ja no diguem optimista) Només trobem una excepció al darrer conte “Mig dia i una nit a Limeuil” que acaba amb un prometedor: “Feia, en efecte, un dia esplèndid, i arribava a la finestra de la nostra cambra pobra d’hostal —que havia perdut tot el misteri, aquell aire inquietant del vespre— carregat de promeses.”

El pas del temps apareix constantment a l’obra de Llavina, no només a través dels records, sinó també d’elements tan quotidians com ara rellotges que es perden o neveres i congeladors que no poden conservar eternament, ni evitar el deteriorament, la decrepitud, i la mort. Una mort present en totes les seves variants: suïcidis, accidents, malalties terminals, morts animals i humanes, adultes o infantils. Val a dir que no tot és negativitat. Em prenc la llicència de transcriure unes paraules de Jordi Llavina que ens va fer arribar i que ho descriuen molt bé: “En els llibres que faig, reflexiono sobre el pas del temps i la mort, sobre l’amor i la pèrdua, i tot això és perquè estimo molt la vida, i miro de dir què em sembla aquest viatge sense retorn, amb tota la fondària expressiva i estilística de què sóc capaç” Aquest estimar la vida ens arriba a través de la literatura (molt present a través d’estilogràfiques, fragments de poesia, prestatges plens de llibres…) i d’altres plaers existencials com el sexe o la gastronomia.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en III TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s