L’empatia

20140325_200247

Qui hagi assistit algun cop a un club de lectura, sap que els seus membres són capaços de fer una dissecció a consciència de qualsevol títol que caigui a les seves mans, però sobretot de posar de manifest sensacions i sentiments.

Avui voldria començar amb un fragment del pròleg de Contes infantils contra tot pronòstic de l’Empar Moliner que diu així: “El conte Els músics de Bremen, dels germans Grimm, i la pel·lícula Ocean’s eleven, de Steven Soderbergh, tenen exactament la mateixa estructura. Totes dues històries són un remake (…) i, sobretot, totes dues comencen amb el que els guionistes en diuen «el reclutament».

L’heroi principal recluta altres herois amb diferents habilitats i personalitats que l’ajudaran a aconseguir els seus propòsits (…) En totes dues històries els propòsits dels herois són moralment discutibles, però això no impedeix que nosaltres hi empatitzem i desitgem que els vagi
bé.”  I per què esmento aquest text en un post sobre Ningú ha escombrat les fulles de Jordi Llavina? Doncs perquè em sembla una analogia molt divertida per a descriure la capacitat de l’espectador/lector de posar-se en la pell de l’equip del Danny Ocean o d’un grup d’animals desauciats, dessitjar que aconsegueixin el que es proposen i de patir en els moments que sembla que no se’n sortiran. En opinió dels lectors del Club de Lectura de la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca, que es van reunir dimarts 25 de març, els personatges del Ningú no aconsegueixen emocionar-nos de la mateixa manera i no sabem ben bé quin és el motiu. De fet, el seu comportament és d’allò més normal i fins i tot alguns dels protagonistes es troben en situacions que mereixerien tot el nostre suport i afecte. Tal vegada, la força que tenen les descripcions dels objectes quotidians, la prolixitat de detalls, aquesta prosa de poeta (com s’ha qualificat en alguna entrevista) són tan aclaparadores que no ens deixen aprofundir en l’ànima dels personatges (allò de que els arbres no ens deixen veure el bosc) Entenem les seves postures però ens faltaria fer un pas més, sentir com a propis els seus sentiments. Evidentment, no es tracta de falta d’habilitats literàries: no voldria repetir-me, però sembla inevitable fer esment de l’impecable treball literari, dels artificis del llenguatge que ens ofereix Llavina en tots els seus contes. Potser no acabem de percebre’ls perquè hi ha una voluntat d’amagar-los, perquè no es fàcil per a ells deixar-se anar davant els altres. La voluntat de l’autor sembla més lligada a vertebrar les històries a través de les sensacions que ens transmeten, no les persones, sinó objectes i detalls. En qualsevol cas, aquests últims poden dir molt més d’un personatge que les seves pròpies paraules.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en III TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s