En Llavina és en Llavina

20140327_190957

Dijous 27 de març es va reunir el Club de Lectura de la Biblioteca Ma Àngels Torrents a Sant Pere de Riudebitlles per parlar sobre la novel·la El Llaütista i la captaire. Els nostres tertulians ja són tots uns experts en Jordi Llavina, atès que també han llegit els altres dos títols seleccionats per a la nostra Trobada, i fins i tot van comptar amb la presència de l’autor per parlar de Londres nevat. En aquella ocasió, els lectors van tenir la gosadia de preguntar-li si la propera obra en prosa tindria un llenguatge més planer que les anteriors (afirmen que Llavina va dir que sí). Els membres del club opinen que ha complert la seva promesa i que ens trobem amb una obra més assequible.

Durant la tertúlia, disparitat de criteris: els que troben excessiva l’exuberància de la descripció, la seva minuciositat, i els qui han gaudit de la descoberta de tots els personatges (amb les seves virtuts i defectes) i dels escenaris on transcorre la història, pràcticament amb els cinc sentits: “El Marc no havia llegit mai el nom d’aquest perfum, però en va sentir l’essència de pàtxuli, que hi dominava, per damunt d’altres notes d’olor.” “A la paret, el clau de ganxo sense quadre semblava que consolés tots aquells penjarobes buits, igual que costelles descarnades” “L’oli fort, gustós, de la comarca impregnava el pa” Com algú va dir: darrere del narrador, hi ha el poeta: en Llavina és en Llavina.

Ja s’ha esmentat en altres ocasions que no hi ha res que escapi a l’ull escrutador del lector. En aquest cas, una lectora implacable ens descobreix algunes dades que no acaben de quadrar: l’any 1998, quan es conèixen la Bel i en Marc, l’ús del correu electrònic amb el que es comunicaven (i menys els missatges de mòbil) no estava tan normalitzat com avui dia i pocs usuaris particulars tenien connexió a Internet. I què em dieu de la precocitat de l’advocat Magí Adserà, que comença a treballar com a advocat als anys setanta, quan els seus pares s’havien conegut pràcticament als 60? (per acabar-ho d’adobar en un altre paràgraf en Magí afirma: jo el 1966 tenia vint anys) No és més que un fet anecdòtic que demostra la capacitat dels nostres clubaires de disseccionar una obra fins el més mínim detall.

Entre els dubtes que desperta el Llaütista i la captaire està el del mateix títol, per què aquests personatges, que tenen una presència tan marginal a la història, donen títol a la novel·la? Una de les lectores apunta, molt encertada (i si no, ja ens ho dirà l’autor), que aquests marquen el principi i el final de les dues relacions fonamentals de la vida d’en Marc: “Durant molt de temps, la Bel i jo ens vam referir a aquell estiu com el de les pestanyes del llaütista. Havíem triat l’illa de Creta per als nostres quinze dies de vacances. Era el segon estiu que estàvem junts (…)” “Va tractar de no ensopegar amb les cames d’una dona que estava asseguda a la vorera (…) Calçava unes sabates de pell amb una sola desenganxada, uns texans molt bruts i el jersei de l’Anna Guevara que feia encara no dues setmanes que havia llençat al contenidor” Aquesta al·lusió als bons temps amb la Bel i al sobtat final amb la Clara, deixen de manifest la naturalesa d’en Marc, d’un personatge incapaç de viure el present, d’aprofundir en les persones, obsessionat per recordar únicament l’enamorament inicial i la desfeta final, un protagonista abocat a la infelicitat.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en III TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s