Els sense nom

20140524_183910

Dissabte 24 de maig, va tenir lloc la reunió del Club de Lectura de Santa Fe del Penedès per parlar de Ningú ha escombrat les fulles.

Els nostres clubs, els de les biblioteques i bibliobusos de l’Alt Penedès i el Garraf, ja tenen una trajectòria important i un bagatge de lectures destacable al darrera. Doncs, tot i així, ningú recorda unes descripcions tan precises com les de Jordi Llavina. Alguns cops ens sembla estar mirant a través d’una lent de microscopi i no pas d’un ull humà.

Ara bé, quina és la intenció d’aquesta profunditat? (si és que en té alguna) Pot arribar a fer-nos perdre el sentit de la narració? (hi ha qui reconeix que després de més d’una descripció ha hagut de recular per veure de què es parlava abans d’endinsar-se en el gust d’aquell plat o en tots i cadascun dels detalls d’una habitació). Aquesta, però, és una de les seves principals virtuts: la capacitat de detenir el temps, de deixar-nos paralitzats dins d’un instant únic i irrepetible, de crear una bombolla al nostre voltant que ens aïlla de qualsevol altre estímul.

També sorprèn la vivesa de les històries, tan properes que inevitablement ens fan sospitar que han estat viscudes, si no en primera persona, per part d’algú molt proper. “Si hi haguessin vingut en grup (un final de curs o una festa d’aniversari), el preu, set euros i mig, inclou estar-s’hi tota la tarda, un entrepà (de salami, pernil dolç, formatge o mortadel·la) i una bosseta de llaminadures. La primera hora val cinc euros. A partir de la segona hora, es compta per fraccions de quinze minuts”

I una altre element molt característic de l’estil Llavina, és aquesta tendència a evitar posar nom a persones i espais. Potser perquè els considera detalls menors? I si és així, perquè dona pistes al lector, fent-lo partícip d’un joc per endevinar l’escenari? Aquí us deixo un dels enigmes: “El nom d’aquell poble sempre li havia crida l’atenció. Era un nom eufònic, de tres síl·labes. El nom l’atreia, però també el que es veia del nucli antic des de l’autopista. Enfilat en una muntanya, tenia una muralla que devia fer ben bé un quilòmetre de llargada, i unes quantes torres no gaires altes….”

Advertisements

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en III TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s