Mindfulness

Dijous 29 de maig va tenir lloc l’última tertúlia dedicada a Ningú ha escombrat les fulles. Els encarregats de tancar aquesta ronda van ser els membres del Club de lectura de La Biblioteca de Santa Margarida i els Monjos

Força unanimitat a l’hora de reconèixer que es tracta d’un estil molt personal, únic, amb un domini del llenguatge i una tècnica impecables. Ara bé, també hi ha qui pensa que existeix una paradoxa en les seves històries: d’una banda sabem què sent i què pensa en temps real el narrador de cada conte, mentre que la trama deixa una sensació d’estar simplement embastada, de ser un esbós de quelcom més. Ens deixa amb ganes de poder aprofundir en l’argument, i de fet, alguns lectors creuen que cada conte té l’aparença de ser un apunt d’una narració més llarga.

No hi ha hagut ni una sola tertúlia al voltant de l’obra de Jordi Llavina on no s’hagi parlat de les seves descripcions, així que, un cop més, haig de tornar a esmentar-les. Una de les lectores va manifestar que de tant ben fetes, de vegades et feien venir fàstic (encara que sembli mentida ho deia en el bon sentit) perquè Jordi Llavina té la virtut de pintar amb les paraules, i tot és tan real que pràcticament toques i olores el mateix que els personatges.

Ara que això del mindfulness està tan de moda (potser perquè és més necessari que mai) penso que el nostre autor d’enguany, és un dels seus representants més clars. Per a qui aquesta paraula li soni a xino, direm que es tradueix habitualment com a consciència plena. Seria una forma especial de prestar atenció, de forma conscient, al moment present, sense jutjar el que succeeix. Crec que no es pot negar la capacitat de Jordi Llavina (o com a mínim dels seus personatges) d’aturar-se en alguns moments i observar amb un grau de concentració tal, que sembla capaç de detenir el temps. La nostra ment viu en el passat o en el futur, però molt poques vegades en el present.