Madurar en el glaç

IMG_0686

El club de lectura la Crisàlide de la Biblioteca Joan Oliva de Vilanova, es va reunir el passat 11 de febrer per intercanviar impressions sobre La nit de Vàlia. Coses del destí, el mes anterior havien llegit El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada i aquest fet va exercir certa influència en la lectura de l’obra de Monika Zgustova. D’entrada, tornar a endinsar-se en el tema dels camps de concentració va resultar un pèl feixuc, però també va permetre comparar dos llibres que, tot i tractar una temàtica similar, ho fan des de punts de vista diferents. Bona part dels membres del club coincideix en destacar que l’obra de Zgustova és més fresca, més positiva. La força i la dignitat de la seva protagonista, ens dóna un alè d’esperança tot i les terribles situacions que descriu.

Vàlia i Bel·la són uns personatges voluntariosos que no es deixen enfonsar per les circumstàncies, són unes supervivents nates. És precisament el personatge de la filla el que desperta més interrogants. La Bel·la, que acaba convertida en una autèntica antisistema, demostra, a través del seu testimoni directe, una maduresa impròpia de la seva edat. Aquesta rateta sàvia comprèn de seguida que allò que li explicaven a l’escola i el món real no tenen res a veure. Evidentment les seves terribles experiències vitals l’han fet créixer a una velocitat vertiginosa, però una part dels membres de la Crisàlide no troba aquesta justificació prou sòlida. La manera com l’autora intercala la veu de Bel·la resulta, això sí, estimulant. Hi ha qui comenta que aquesta introducció del personatge sense saber inicialment qui parla, és una excel·lent gimnàstica mental per al lector.

I com que els clubaires tenen certa tendència a escodrinyar fins l’últim detall, també desconfien de la veracitat d’alguns fets. És possible que la Vàlia, tot i la seva fermesa, hagi pogut evitar les agressions sexuals de tots aquells personatges que l’han assetjat al llarg de la novel·la? Potser l’explicació ens la dona la seva amiga Tania quan li retreu que s’ha autoenganyat i insinua que ha acceptat com a consentides relacions que en el fons no ho eren. I les cartes, eren totes reals o potser algunes només s’escrivien en la seva ment?

IMG_0698
Trobem unanimitat a l’hora de destacar la crueltat de la situació que viu la Vàlia després de sortir del camp. Estigmatitzada per ser una presa política, resulta espantós veure com se li tanquen totes les portes i es veu obligada a iniciar una peregrinació esgotadora amb la seva filla. L’únic punt de llum el posen les amistats que ha fet al camp, uns afectes profunds i sincers que contrasten amb la deshumanització de la resta de persones.

La nit de Vàlia és una obra alliçonadora. En unes condicions infrahumanes, la protagonista pot sobreviure gràcies a tres estímuls: el primer és gaudir de les petites coses boniques que troba, en especial a la naturalesa. Això, unit a la força interior que li proporciona saber-se lliure d’esperit, innocent, fidel a ella mateixa i a, en tercer lloc, tenir un motiu per viure (retrobar-se amb la seva mare, la seva filla i potser amb el seu amor de joventut) són suficients per a mantenir-la lligada a la vida. I, més tard, quan tot ha acabat, aquesta força encara es manté i li permet ser feliç simplement mirant com cada nit s’encenen els llums dels edificis veïns.

Tot això m’ha fet pensar en la frase amb la que el periodista Ramón Trecet acostumava a tancar el seu programa de ràdio Diálogos 3: “Buscad la belleza: es la única protesta que merece la pena en este asqueroso mundo”

IMG_0706

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en IV TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s