Gimcana del dolor

Divendres 13 de març, el club de lectura Celler de Lletres es va reunir a la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní per comentar la novel·la La nit de Vàlia.

Una de les primeres observacions, en general molt positives, fa referència al canvi de veu narrativa entre mare i filla que s’ha vist com un recurs força interessant. I no només entre mare i filla, sinó també entre la Bel·la nena, adolescent i jove. La seva rebel·lia, fruit d’unes circumstàncies terribles provocades per un règim que no té res a veure amb el que li han ensenyat a l’escola, té un punt de tendresa. La seva actitud descarada i astuta busca no només la pròpia supervivència, sinó també de la mare, en molts moments desvalguda i desprotegida.

IMG_1545

De la vida de la Vàlia al gulag, sorprèn la seva capacitat de sobreviure a unes condicions tan extremes

: horaris de treball duríssim interminables, gairebé sense menjar ni beure, amb unes temperatures de molts graus sota zero… tot això quan la cosa anava bé i no s’empitjorava amb altres càstigs. Pot realment una dona tan jove suportar aquestes circumstàncies durant tant de temps? Algú va qualificar el relat d’aquestes vivències com “una gimcana del dolor” D’acord que parlem de vuit anys, però tot i així queda el dubte de si la protagonista va patir tot el que ens relata l’autora o si vol ser la veu de totes les Vàlies que van patir aquesta cruel repressió. I paradoxalment també resulta poc creïble el que no va viure, els abusos sexuals. En aquest cas sembla haver certa unanimitat en pensar que la Vàlia crea en la seva ment un món irreal i esborra o disfressa les seves experiències per no fer patir la mare i per poder sobreviure a l’horror. Aquesta cuirassa creada a partir de la convicció de la seva innocència i de la capacitat de trobar la bellesa en les petites coses, li permet adoptar una actitud d’acceptació de l’adversitat davant la promesa d’un futur a prop de les persones que estima.

IMG_1581

Un material biogràfic tan estremidor narrat en primera persona podia haver provocat unes emocions difícilment suportables en els lectors. La novel·la de Monika Zgustova no ha arribat a incomodar tant. L’autora no es recrea en els aspectes més morbosos i fins i tot alguns tertulians opinen que el seu to, de vegades proper al documental, fa de la novel·la un relat un pèl impersonal i fred (no és un joc de paraules) És potser la forta necessitat de denunciar el que va passar el que “traeix” l’autora. Altres en canvi, veuen en aquesta manera de narrar certa poesia, tot i ser un tema tan dramàtic.

IMG_1579

La fredor de la que parlàvem comença amb la història d’amor amb en Bill, que no sembla tenir tota la passió ni la intensitat que a molts lectors els hi hagués agradat trobar. I aquest fet ens porta a preguntar-nos si realment es tracta d’una novel·la d’amor o més aviat d’amistat. Tot el recolzament i el caliu que troba la nostra protagonista, els moments més humans, més tendres, provenen íntegrament de la relació amb altres companys de camp, i no solament durant el seu captiveri, sinó també quan obté la llibertat, una llibertat això sí del tot irreal.

Un altre dubte que apareix és el de la faceta artística de la Vàlia. Realment estudiava a l’escola d’art dramàtic, o es tracta d’un recurs per introduir referències als grans clàssics de la literatura? Sigui com sigui, Zgustova ens mostra a partir de la bellesa del teatre, en un escenari d’altra banda terrible com és el camp de presoners, el poder sanador de la cultura.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en IV TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Gimcana del dolor

  1. Paquita ha dit:

    No he llegit aquest llibre però pel que comenteu em recorda Jardí d’hivern: el mateix tipus de narració i l’escriptora sembla que vulgui explicar el que va passar al seu país i fer referència a la gran cultura de l’època.

  2. itinerant ha dit:

    Sí Paquita, aquests dos punts són una constant en les obres que llegim aquest any. En alguns títols tenen un pes fonamental en la narració i en altres apareixen a través de les vivències d’algun personatge (com en el cas de Menta fresca amb llimona)
    Us recomano a tots aquells clubs que no heu llegit La nit de Vàlia, que si teniu oportunitat ho feu de cara al curs vinent, o als seus membres a títol individual. Crec que val la pena!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s