Condemnats a la infelicitat

Divendres 20 de març es va reunir el Club de Lectura Tardes literàries de la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes, per comentar la novel·la Jardí d’Hivern de Monika Zgustova.

IMG_1682(1)

Trobem entre els lectors (lectores en aquest cas) dues posicions: un grup que afirma no haver-se sentit abstret del tot amb la lectura i un altre que en canvi ha gaudit profundament del llibre. Dins d’aquest últim, es destaca la força de la història: com la societat es veu obligada a ballar al so dels règims imposats, siguin del color que siguin, obeint la voluntat dels arribistes. La manera com l’autora descriu una realitat tan dura amb un llenguatge gairebé poètic, fa que alguna persona manifesti la intenció de rellegir-la per tornar a assaborir els detalls.

Impressiona aquesta Praga trencada, fins i tot un punt surrealista, on un fort moviment cultural aconsegueix subsistir soterrat, amagat. Tot és eteri, la ciutat està envoltada d’una atmosfera que t’allunya de la realitat, que li dona un punt inversemblant.

I aquí reapareix un debat que ja s’ha anat repetint en diferents clubs de lectura. Perquè hi ha una part de lectors que no aconsegueix trencar la barrera, que no aconsegueix endinsar-se en la lectura, tot i que partim d’unes històries tan poderoses? Potser es tracta d’un tema cultural, de caràcter? La necessitat de l’autora de mostrar la història pot anar en contra de la ficció literària?

En qualsevol cas, tothom coincideix que el domini de l’estil i de la llengua és impressionant, i que s’agraeix conèixer millor aquesta part de la nostra història recent, que no ha rebut tanta atenció com altres episodis, en especial des d’una veu de dona.

IMG_1663(1)

Les més entusiastes afirmen amb total rotunditat que Jardí d’hivern és una obra de la que es pot gaudir com de la poesia: independentment de la pàgina on l’obris, pots llegir fragments colpidors, gairebé com si es tractés d’un recull d’espurnes. Fins i tot, hi ha qui diu que el final no és important (no el desvetllarem ara, és clar)

Quant als personatges, destaca la seva impossibilitat de ser feliços. Tenint aparentment tots els elements socials i culturals a favor, no poden evolucionar cap a la joia vital. Les circumstàncies sempre juguen en contra. Aquesta “maledicció”, aquesta tragèdia de l’existència humana sense sentit, tot i incomodar-nos en alguns moments, ens permet transitar per una part fosca però real.

Hi ha unanimitat a l’hora de destacar la dualitat Karel / Milan com un dels punts forts de la novel·la. En Milan es troba en una situació de poder mentre que en Karel mostra certa falta d’empatia, arribant a apuntar fins i tot alguns trets d’autisme. Sobta aquest contrast entre la facilitat que té per a la música i la dificultat que troba en canvi en les relacions humanes. El personatge de l’Eva, fràgil però ferma, dividida entre l’amor i les circumstàncies que l’envolten, protagonitza una de les jugades mestres de Zgustova: la decisió d’enviar dues postals idèntiques per acabar amb una situació insuportable, deixant en mans dels dos personatges masculins tota la responsabilitat.

IMG_1622(1)

Per acabar, m’agradaria destacar una frase, divertida però certa, que apunta una lectora com a replica als comentaris sobre la raresa de les relacions humanes a Jardí d’hivern: “de relacions, al món n’hi ha moltes i molt variades, el problema és que aquí potser estem acostumades a poques i normaletes”

És pot dir més alt… però no més clar.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en IV TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s