Caràcter txec

Dissabte 21 de març es va reunir el Club de Lectura Sota la Salzereda de Pacs del Penedès per comentar Menta fresca amb llimona.

IMG_1831

D’entrada, el personatge de la Radhika és el que crida més l’atenció, potser per aquesta manera de ser tan extravertida, tan oberta i sensual, que contrasta amb els altres dos personatges protagonistes. Hi ha qui afirma que s’imaginava un únic personatge femení amb dues personalitats molt marcades, com si la Patricia i la Radhika formessin part d’una mateixa dona: el que li faltava a una, li sobrava a l’altra. Sigui com sigui, una o dues, es fa evident la seva complementarietat.

En Vadim, dividit entre les dues, no acaba de decidir-se. Aquesta vacil·lació, aquest anar i venir física i mentalment, tot i que motivat per l’amor o com a mínim per una certa fascinació, el mostra com un personatge dèbil, mancat de voluntat, arribant a perdre la pròpia dignitat.

A més de les peculiaritats dels personatges, les lectores també destaquen la qualitat de l’escriptura de Monika Zgustova, amb unes descripcions magnífiques que dibuixen el clima i el paisatge del Garraf amb absoluta precisió, així com la bellesa dels haikus que salpiquen la novel·la.

IMG_1844(1)

Abans de marxar es torna a obrir un debat que, m’atreviria a dir, ja és habitual. A ulls dels membres dels diferents clubs, s’aprecia una certa fredor en els personatges (tot i que potser en aquest títol la Radhika sigui el contrapunt ) o fins i tot en la narració dels esdeveniments. I com que als clubs de lectura sempre trobem explicació per tot, també aquí van sorgir diferents teories. D’una banda, el pes de la història de la República Txeca pot haver deixar una empremta en el caràcter dels seus ciutadans (també el Vadim en fa referència durant la novel·la a aquest passat) O potser el clima tingui alguna cosa a veure…

La moderadora ens explica que, per la seva experiència personal amb uns bons amics txecs, coincideix en aquesta visió d’un poble que potser no exterioritza tant els sentiments com altres, però on la cultura i en especial la música són fonamentals. Precisament a través de la música és on els veiem obrir-se més a l’exterior i trencar amb aquesta naturalesa que podríem interpretar des de les nostres latituds reservada i un punt distant.
Potser es tracta d’una visió parcial, o potser hi ha alguna cosa certa al darrere. Bé, ja sabeu que deia Mark Twain al respecte: “totes les generalitzacions són falses, incloent-hi aquesta”. I vosaltres, què en penseu?

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en IV TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s