Titelles de la història

Dijous 26 de març, el Club de Lectura de la Biblioteca Maria Àngels Torrents es va reunir a Sant Pere de Riudebitlles per comentar La dona silenciosa, una nove·la, a ulls dels lectors, tan ben escrita com trista.

IMG_1887(1)

Durant la tarda es va repassar pràcticament tota la trama, però va ser el final el que va acaparar bona part de la discussió.

Alguns dels membres no perdonen l’actitud de la Sylva vers l’Andrei i consideren la seva fugida una falta de respecte enorme. No es mereixia, com un acte d’amor, aquest retrobament per part seva? Val a dir que la duresa de les situacions que viu la protagonista és una justificació suficient per a alguns dels presents, fent comprensible que no es veies amb cor de veure l’Andrei. Potser el remordiment d’una decisió equivocada en un moment en que es sentia dominada per la por, impel·lida per un lògic esperit de supervivència, no permetia aquest retrobament final (no en va la frase: “en moments de calma és fàcil prendre les decisions correctes” es va repetint com un mantra) En aquell instant del passat, quan en certa manera força la marxa de l’Andrei (com una prova d’estimació envers ella mateixa?) era ja una dona cremada per dintre, immunitzada pel dolor i amb un legítim desig de sobreviure? Acaba sent una dona vençuda?
La seva determinació final a l’estació, discutible o no, és però l’únic moment de la seva vida en el que decideix per ella mateixa. Hi ha qui afirma d’una manera molt gràfica: “quan havia de dir no, deia sí i quan havia de dir sí, deia no” No sabem si a la pràctica era tan fàcil: s’ha de tenir present que, en molts moments, els protagonistes no eren més que titelles en mans de la història.

IMG_1924(1)

Un altre punt àlgid del debat va ser la rellevància de l’educació als paisos centreeuropeus. És tal la seva importància que, en temps tan convulsos com els que els hi ha tocat viure, ha estat la seva taula de salvació. Hi ha qui esmenta que, en el nostre cas, a l’hora de superar les conseqüències d’una guerra, hem seguit un patró ben diferent. Les referències musicals, tan presents a La dona silenciosa, són una mostra d’aquest bagatge cultural que en moments crítics els hi ha permés un espai de llibertat. I és tan gran el perill que comporta un poble instruit, que aturar-lo es converteix en un dels primers objectius dels governs dictatorials. Monika Zgustova relata magistralment com els diferents règims han volgut eliminar la cultura, la pròpia identitat o fins i tot l’alegria del color.

Per acabar, intentaré plasmar les paraules d’una de les lectores que descriuen la novel·la amb una gran bellesa: “mentre llegia, m’imaginava que aquest llibre era un tapís brodat. De vegades, el fil era de seda, d’altres podía ser de lli, de vegades brillava, altres vegades no…”

Una imatge absolutament perfecta.

Advertisements

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en IV TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s