La vida no és una novel·la

Dimarts 21 d’abril, els membres del club de lectura de les biblioteques de Sitges, les nostres amfitriones d’enguany, es van reunir per intercanviar impressions sobre La nit de Vàlia.

IMG_2270(1)

En primer lloc es va comentar que el tema dels camps de concentració és un motiu recurrent en la literatura, però potser ho és més des del punt de vista de l’Alemanya nazi i no tant del de l’antiga Unió Soviètica.

Tot i la duresa del tema, Monika Zgustova no cau en el morbo fàcil i es centra en les relacions humanes dins i fora dels camps, egoistes o altruistes, però donant valor a l’amistat i l’amor com allò que ens ajuda a continuar i a superar situacions tan crues com les que viu la Vàlia, que essent poc més que una adolescent ja es veu obligada a viure de records.

Hi ha qui manifesta una certa decepció final perquè esperava un mínim de justícia poètica, però com molt bé apunta un dels lectors: “això és la vida real i no acostuma a acabar com les novel·les.”

Alguns veuen molta resignació en la protagonista i troben que no és rebel·la prou davant l’enorme quantitat d’injustícies que ha de suportar, en canvi altres afirmen que és una dona extremadament valenta, que no es rendeix, però que pateix una transformació deguda a les seves circumstàncies personals. Sembla mentida com davant del mateix text trobem tanta diversitat de punts de vista. Aquesta varietat d’impressions que ens ajuda a enriquir la pròpia novel·la, és sens dubte una de les característiques més valuoses dels clubs de lectura.

La nit de Vàlia descriu la crueltat de la naturalesa humana i també la solidaritat més absoluta. Tot i això hi ha algun element (que a dia d’avui encara no hem pogut identificar en cap de les tertúlies) que provoca en part dels lectors un distanciament respecte als personatges. Tot i que coneixem que les terribles vivències de la protagonista són reals i que les presoneres, dones joves i innocents, van patir tot tipus de maltractaments, alguns lectors afirmen haver-les llegit com una obra de ficció. I quant pitjors i més extremes eren les situacions viscudes, menys creïbles es feien a ulls d’alguns d’ells.

Pot una persona sobreviure durant tants anys a tot el que ens relata la Monika Zgustova? Adoptem, potser injustament, una posició propera a la d’en Bill anys després de separar-se de la Vàlia, d’una certa incredulitat.

IMG_2344(2)

Apareixen en aquest punt algunes referències a altres lectures o pel·lícules, com ara les vivències de la Neus Català, un testimoni molt colpidor d’una situació similar, o La vida es bella, on el protagonista crea una il·lusió al seu voltant per emmascarar la realitat. La Vàlia també endolceix la seva existència amb unes cartes (imaginàries?) i una fermesa i dignitat que tampoc sabem si realment va poder mantenir, però que li van proporcionar una certa llibertat interior.

Els diferents narradors, permeten en canvi, veure la realitat des d’altres perspectives més realistes, sobretot quan és la filla la que parla o la seva amiga Tània. I ens planteja un dubte moral: està algú en posició de valorar com unes o altres afronten aquesta terrible situació? Sense viure les mateixes circumstàncies, és impossible jutjar-les o posar-se en la seva pell.

El lirisme de la prosa de Monika Zgustova també va ser mereixedor de molts comentaris durant la tarda. Acabarem avui amb una de les moltes descripcions que apareixen a La nit de Vàlia (com en altres obres de l’autora) d’una bellesa i una poesia exquisides: “El sol va deixar rere seu traces d’un rosa fosc en el cel violeta, talment com si se li despintessin els llavis maquillats; així que semblava voler retirar-se. I immediatament, després del foxtrot, vaig agafar de dins de la bossa el pintallavis i el mirall, perquè em semblava que els llavis també, a mi, se m’havien despintat.”

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en IV TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s