Cometre errors

Divendres 24 d’abril, la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida va acollir una nova reunió del club de lectura. En aquesta ocasió es va parlar de La dona silenciosa, i l’opinió general va ser molt positiva.

IMG_2369(1)

Alguns comentaris apuntaven a una certa dificultat a l’hora d’entrar en la novel·la, però un cop superada, endinsar-se en la història, tant dels personatges com del propi país, era inevitable.

Un dels passatges va merèixer especial atenció: el fragment on Nikolai Braguin i Andrei disserten sobre si els artistes han d’estar o no al servei de la pàtria. Nikolai, que a més d’empleat del KGB és també filòsof i especialista en art i literatura, intenta captar l’Andrei i mantenen una discussió magnífica. Una lectora reconeix haver-la rellegit més d’un cop per percebre’n tots els matisos (també hi ha qui confessa que l’ha trobat massa llarga) Com sempre, opinions per a tots els gustos.

Alguns membres del club comenten que la narració no és del tot lineal i es presenta a través de flaixos que demanen molta concentració, arribant a fer perdre en alguns moments el fil argumental o fins i tot a provocar confusió entre personatges.
I els protagonistes són també objecte d’anàlisis durant una bona part de la tertúlia. Independentment dels seus comportaments, és fa evident que ens trobem davant d’una galeria de persones condemnades a la infelicitat, en gran mesura per les circumstàncies que els hi ha tocat viure, i que només gaudeixen de petits moments de joia en comptadíssimes ocasions.

IMG_2380(1)

Una lectora comenta que és admirable la manera com a través d’aquests personatges, en especial de la Sylva, Monika Zgustova censura tots els estaments que propugnen un pensament únic, com ara l’església, on la protagonista no va trobar la resposta esperada, o els règims totalitaris de qualsevol color. I ho fa, a més, d’una manera quasi silenciosa, com la dona del títol, abocada al seu destí sense poder fer-hi gran cosa, deixant-se portar. O potser sí? Hi ha qui parla d’una senyora immadura, i aquesta falta de maduresa, fruit d’haver viscut sempre sense patir les conseqüències de les seves resolucions i d’una certa falta d’empatia, fa que obri en perjudici d’altres persones.

Les seves escasses decisions han estat molt qüestionades i des de diferents clubs de lectura s’han censurat. La pròpia Sylva n’és molt conscient i no dubta en afirmar: “en una època de calma és fàcil prendre les decisions correctes. En una època tempestuosa, en canvi, costa de veure-hi clar i és fàcil cometre errors dels quals un es penedeix durant la resta de la seva vida.”

Aquesta sentència, d’una claredat absoluta, amb penediment inclòs, sintetitza l’essència de La dona silenciosa.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en IV TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s