La soledat

Dissabte 25 d’abril el Club de Lectura de Santa Fe del Penedès es va reunir per comentar Jardí d’hivern.

Les assistents van estar d’acord en destacar la tristesa que desprèn la novel·la i la destresa amb la que s’entrellacen les vides dels personatges i el context historic. La narració, no sempre lineal, amb imatges i persones que apareixen i desapareixen (com ara la Vera), o històries que no s’acaben d’explicar obertament i només s’insinuen (recordem el capítol dels diners robats), demanen un esforç per part del lector.

IMG_2487(1)

L’aspecte que més polèmic va ser l’actitud dels protagonistes masculins, en Karel i en Milan, vers l’Eva. Sembla evident que la protagonista desperta uns profunds sentiments en tots dos, tot i que no ens acabem de posar d’acord en les motivacions finals d’en Milan.

Està enamorat? És una mena d’obsessió el que l’empeny cap a ella? O no és més que un trofeu? En Milan és un home sense moral ni miraments a l’hora d’aconseguir qualsevol objectiu que es proposi. La negativa inicial de l’Eva, unida a la gelosia (i l’odi) que li desperta en Karel, són la causa de l’assetjament i xantatge als que es veu sotmesa?
En Karel, en canvi, idealitza la protagonista i li demostra una admiració que la fa intangible, impedint qualsevol tipus de relació convencional. Tot i així, l’Eva manté una certa esperança de trencar aquesta barrera i això provoca que totes les seves trobades acabin amb una protagonista decebuda.

Un altre punt àlgid del debat, va ser la decepció dels personatges davant l’arribada de la democràcia. Adaptar-se a un canvi de règim d’una forma tan abrupta, no pot ser senzill per als ciutadans de cap país. I menys quan el nou govern no respon a les expectatives creades durant tant de temps, penalitzant els seus propis compatriotes i mantenint entre les elits els botxins d’èpoques passades. La mateixa Eva i la seva llibreria, queden desfasades d’un dia per l’altre. Veu com desapareixen de les prestatgeries els llibres que havia custodiat durant tants anys i que havien estat el seu objectiu vital, tot i la vigilància del govern, els interrogatoris i els escorcolls.

IMG_2501(1)

I també el final és objecte de nombrosos comentaris. La jugada de les dues cartes idèntiques i les seves conseqüències, és d’una força innegable. I el pretext de l’Eva per no anar a París (afirma no tenir la roba adequada) ens sembla una excusa molt pobre. Potser es veu paralitzada per la por a sortir després de tant de temps tancada? No gosa explicar com ha anat la seva vida? Se n’avergonyeix? Sembla preferir que sigui el propi Milan qui ho faci i s’enorgulleixi. És potser algun tipus de venjança cap a en Karel per no haver demostrat el seu amor per ella en el passat?

Evidentment, tot són hipòtesis. La soledat de la protagonista en els últims moments, és l’única certesa que ens queda.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en IV TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s