Menta fresca?

Dimecres 29 d’abril, la Biblioteca Josep Pla de Sant Pere de Ribes, va acollir una nova reunió del seu club de lectura. En aquesta ocasió, es va parlar sobre la novel·la Menta fresca amb llimona de Monika Zgustova. Per ser franca, haig de dir que no va entusiasmar als lectors i alguns d’ells confessen no haver estat capaços d’acabar-la.

Entre tots vàrem intentar analitzar el perquè d’aquesta freda acollida a la lectura i molts manifesten haver-se sentit incomodes per les “sortides de to” dels personatges, especialment de la Radhika i la Patrícia cap al Vadim. Hi ha qui dubta de que la Radhika transmeti fidelment les paraules de la Patrícia i sospiten que, per gelosia, per un caràcter obsessiu, rebutgi sistemàticament les visites del protagonista. O potser sí, i es tracta d’una mena de joc orquestrat entre les dues.

IMG_2540(3)

En ocasions, potser per no seguir una narració del tot lineal, s’ha fet de difícil comprensió, atordint als lectors. L’ambient que es respira a casa de la Patrícia té un punt opressiu, fosc, que contrasta amb un títol més lleuger i refrescant del que després ens trobem.

L’aspecte més lloat de la novel·la per unanimitat, són sens dubte les magnífiques descripcions. La manera com es detallen, des de la disposició dels plats o les fruites a casa de la protagonista, fins cadascuna de les particularitats dels quadres i dibuixos de la Patrícia, demostren un gran coneixement i fascinació de l’autora cap a la pintura.

Menta fresca, és una obra molt centrada en els personatges, mostrant la seva complexitat. Es tracta de persones que, tot i aparentment no tenir res en comú, carreguen amb un passat difícil, un bagatge diferent que els ha marcat profundament. El seu dolor, la seva solitud, la necessitat d’esser estimats, només es pot guarir entre iguals i potser això ha fet que les seves vides conflueixin en aquest punt, tot i que la seva convivència és del tot impossible, o si més no, molt complicada.

IMG_2561(1)

Capítol a part mereix el personatge d’en Serioja. La seva obsessió i els records traumàtics que ens arriben a través del Vadim, poden fer-nos pensar que la personalitat d’aquest últim hagi quedat marcada pels esdeveniments que va viure el seu pare.

Trobem (un cop més) comentaris lamentant-se de que, tot i conèixer aspectes molt personals i dolorosos dels protagonistes, aquests no ens despertin tanta empatia com seria d’esperar. Per exemple, la repetició constant del fragment del nen i el tanc, produeix un efecte contrari al desitjat i, en opinió dels lectors, perd força per reiteratiu.

Finalment, a la tertúlia s’apunta un tema molt interessant: la indefinició dels personatges, probablement de forma deliberada per part de l’autora, potser perquè cadascun d’ells no vol representar simplement un individu, sinó donar veu al patiment col·lectiu d’un poble maltractat per la història.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en IV TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s