Dijous 28 de maig, el club de lectura de La Biblioteca de Santa Margarida i els Monjos es va reunir per a comentar La dona silenciosa, donant per tancat el cicle de lectures d’aquest títol de cara a la IV Trobada.
Em preguntaven si tots els clubs havien tingut una acollida semblant davant aquesta novel·la (val a dir que força positiva) i si els comentaris havien estat similars. I la meva resposta va ser que, en general, hi ha aspectes que han anat apareixent en totes les tertúlies, com ara que no és una lectura fàcil, que cal una certa concentració i estat d’ànim o que ens proporciona una visió força desconeguda de la història de Praga i de la República Txeca, realment convulsa.
Tampoc és el primer cop que sentim a dir que els personatges són complexos, o que els salts temporals i geogràfics que tan bé domina l’autora, exigeixen un esforç al lector.
Novament trobem disparitat de criteris sobre el final de la novel·la (que a aquestes alçades i en diferents posts segur que ja hem desvetllat) Hi ha qui pensa que havia de ser així, que el sentiment de culpa i el no voler destruir els records de joventut, enfrontant-se a un home desfet per unes circumstàncies vitals, en part provocades per la Sylva, feien impossible el retrobament idíl·lic. Hi ha qui, per contra, s’ha sentit decebut i esperava un punt de felicitat en unes vides marcades per la tragèdia.
Monika Zgustova ens encomana els estats d’ànim dels seus personatges, de forma subtil però efectiva, i fins i tot el ritme pausat de la seva vida es transmet als lectors. Potser per això, en un món com el nostre on tot ha d’anar ràpid, ens costa adaptar-nos des d’un inici.
Voldria destacar en aquest punt, dos aspectes que no s’havien esmentat en tertúlies anteriors i que potser algun lector d’aquest o altre club voldria respondre o comentar. En primer lloc, una pregunta que va quedar pendent de resposta dijous. Quan en Jan és a l’aeroport i veu en els panells un “retard indefinit” de l’avió que espera, què podem interpretar? Potser no arribarà mai? Què en penseu?
I tornant al final de la història, sempre afirmem que és la Sylva l’única responsable de que no hi hagi un apropament, com a mínim a l’estació, però l’Andrei tampoc es va donar a conèixer a l’exposició i potser, si en aquell moment s’hagués dirigit a la protagonista, les coses haurien anat d’una altra manera… o no .
els nostres clubs de lectura 