La crua realitat

Dimecres 3 de juny, el Club de Lectura Lletres de Colors de Sant Cugat Sesgarrigues va reunir els seus membres per parlar sobre La nit de Vàlia. L’acollida va ser, en general, molt positiva.

IMG_3310(1)

Disparitat de criteris a l’hora de valorar el recurs de les cartes. Hi ha qui el considera el punt fort de la novel·la i hi ha qui, en canvi, pensa que no està del tot ben resolt. Els del segon grup argumenten que el to i el vocabulari emprat per la Bel·la no són coherents amb una nena de la seva edat i que de vegades costa distingir quina de les dones de la família és l’autora: l’avia, la filla o la neta. Molt hem parlat en altres ocasions sobre si les cartes eren reals o imaginàries, un recurs mental per ajudar a superar els anys més foscos de la Vàlia. En aquest cas, tindria sentit que l’autora fes servir una veu narrativa tan similar.

Un altre tema que es va tractar a la tertúlia va ser la duresa del gulag. Com pot una persona sobreviure a unes condicions tan extremes? La joventut i la salut de la protagonista, mantenir un objectiu a la vida (retrobar-se amb els seus éssers estimats) i saber-se innocent, permeten a la Vàlia arribar amb vida al final del seu captiveri. La presència d’alguns personatges com el xaman, que li ensenya la bellesa de les petites coses, la figura de la mare o alguns companys de camp que aconsellen i ajuden la Vàlia, són també cabdals per a la supervivència de la protagonista. “Lioixa s’asseia al meu llit i deia: Viuràs, Vàlia. Has de viure. I podràs sobreviure al camp només si tens sentit comú, si ets intel·ligent, forta, hàbil, astuta i mesquina” “I segueix sent conscient de la teva innocència, que ets aquí injustament, que no has fet res a ningú. Aquesta cosciència ajuda molt. Per això moren, aquí, tants assassins: perquè no tenen consciència de puresa i d’innocència.”

IMG_3275(1)

L’alt nivell cultural que demostren molts dels presoners i la pròpia protagonista des de que entra al camp amb només dinou anys, s’ha posat en dubte alguns cops. En el primer cas, donat que la majoria eren presos polítics, s’entén aquest bagatge. La Vàlia, en canvi, tot i estudiar art dramàtic, o tenir-ne la intenció, mostra un coneixement molt elevat per la seva edat i els seus orígens. Si més no, Monika Zgustova, ha despertat en molts lectors l’interès per conèixer millor els clàssics de la literatura russa i txeca.

El personatge d’en Bill ha provocat un cert rebuig, sobretot per la seva incredulitat inicial vers les vivències de la Vàlia. Era possible un retrobament definitiu entre la parella protagonista? Molts consideren que no. Com, després de tants anys, i de viure en unes condicions tan diferents, podien continuar tenint alguna cosa en comú, tret de la Bel·la? Durant els anys que la Vàlia va estar privada de llibertat, evocar aquell amor interromput va ser un recurs fonamental, que no va suportar però, el pes de la realitat.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en IV TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s