Una obra amoral

“Sílvia, ets conscient de que has publicat una obra amoral?” Aquesta és una de les moltes preguntes que van formular els membres del Club de lectura “Celler de Lletres” de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní, divendres 11 de desembre.

Val a dir que la pregunta anava amb un punt d’ironia perquè la Sílvia Romero és la conductora del club i l’atmosfera que es respirava era d’absoluta confiança. Tot i que sempre és difícil que els assistents parlin amb total sinceritat quan tenen l’autor a davant, crec que en aquest cas l’escull es va superar fàcilment, tant per l’amplia experiència de l’escriptora com per la familiaritat i bon ambient que hi ha amb els clubàires.

IMG_5187(1)

El format de la sessió va ser un pèl diferent al d’altres trobades i, en lloc de començar amb una ronda d’opinions, es va optar per una bateria de preguntes a la Sílvia. Quina considera la seva millor obra? En quin ordre es van escriure les dues històries? Es van crear simultàniament o primer una i després l’altra? I també algunes qüestions amb un punt d’humor, com ara si tenia res en contra del gremi dels periodistes.

També es va parlar dels personatges, de com va sorgir la idea d’El Plagi i si la Carme Carreras està inspirada en algú.
En aquest punt no sé si desvetllar les respostes o esperar que sigui ella mateixa la que ens tregui de dubtes el dia 3 de juny… Per si algú no pot acompanyar-nos a la V Trobada o no tornen a repetir-se les mateixes qüestions, i perquè avui estic generosa, us explicaré el que molt amablement ens va revelar la Sílvia.

En general, quan a un autor se li pregunta per la seva millor obra, no acostuma a mullar-se i diu coses com ara: la darrera, o, encara l’haig d’escriure. La Sílvia, en canvi, ens va respondre que considerant la part emocional que hi va abocar i la seva implicació personal, la que considera la seva millor novel·la és Ànima mesquina seguida d’El Plagi. També ens va confessar que l’obra que més satisfaccions li ha aportat pels comentaris dels lectors ha estat Júlia M.

Va ser molt interessant conèixer el procés d’escriptura d’El Plagi. La novel·la es va redactar en només tres mesos, però al darrera hi ha un treball previ de documentació i definició de personatges i trama de tres anys. Les dues històries es van escriure gairebé simultàniament, excepte el viatge a Morelia, que es va fer d’una tirada i després es va anar tallant per intercalar-lo amb la història de l’Àngels Riudor.

Evidentment la Sílvia no té res en contra, ni dels periodistes, ni molt menys de les dones, tot i que uns i altres quedin ben retratats en la novel·la. En el cas de les protagonistes femenines, veiem una major evolució de la Carme, sobretot perquè la seva història abraça un període de temps de tota una vida, incloent una guerra i una postguerra, mentre que l’Àngels és un personatge més pla i la trama només abasta uns quants mesos de la seva existència, molt sucosos, això sí.

Algú apunta que el títol també fa referència a aquestes dues dones, ja que tant una com l’altra amaguen secrets i mostren als altres una imatge falsa, modificada.

IMG_5263(1)

Un aspecte que va generar certa polèmica (a veure com us ho explico per no desvetllar punts importants de la trama a futurs lectors) va ser el comportament de la Carme Carreras cap a l’escriptora Florència Prats, per a alguns inversemblant i per a altres totalment possible tenint en compte les seves circumstàncies. Una lectora ens explica que troba que hi ha actuacions de la Carme que serien més pròpies de l’Àngels i a la inversa, fet que també aporta un punt interessant a la història i als propis personatges, deixant espai per a l’imprevist.

Confesso que jo mateixa, en acabar la lectura d’El Plagi i llegir la nota de l’autora en referència a les converses amb la Dolors Orriols, vaig quedar molt intrigada i no volia deixar passar l’ocasió de preguntar-li a la Sílvia què va ser exactament el que va donar peu a la trama. Una altra lectora se’m va avançar. Arran d’un article de la Isabel-Clara Simó sobre la Dolors Orriols, la Sílvia descobreix una autora injustament oblidada. A través d’una carta al diari Avui reivindica la reedició de les seves obres i és la pròpia Dolors qui contacta amb la nostra autora i li permet visitar-la a la residència on viu. Durant les converses, la Dolors li demana si ella podria passar a net la seva correspondència amb un diplomàtic, un material que vol utilitzar per escriure un llibre. Tot i que la Sílvia va accedir, finalment no es va dur a terme, però els comentaris que alguns amics li van fer sobre el privilegi que seria per a ella accedir a un material de primera mà, va ser el germen d’El Plagi.

I si el nom de Carme, fa referència o no a l’autora Carmen Laforet, ens va confessar que el personatge es diu així per ella, perquè sempre s’ha sentit fascinada per aquesta autora que amb només 22 anys va escriure una obra magistral i després ja no va a tornar a brillar igual. Ara bé, no s’ha de buscar cap altre detall biogràfic ni es pretén insinuar que Carmen Laforet actués de la mateixa manera que la Carreras.

Davant la pregunta de per què el personatge del Roman apareix tant tard i gairebé del no-res, l’autora ens parla de que va considerar que la Carme necessitava un revulsiu, trobar l’amor i el sexe amb amor, ni que fos un cop a la seva vida.

I per què va ser tan insistent la Carme a l’hora de voler publicar l’obra de la Florència Prats? Realment era qüestió de justícia perquè una obra magnífica sempre mereix veure la llum? O només es buscava la fama? També la Dolors Orriols va inspirar aquest fet, ja que a les seves memòries parla d’una obra seva inèdita per motius ideològics, impecable literàriament parlant però que, segons els seus editors, no hagués funcionat en el seu dia.

Finalment, els assistents també vam ser partícips d’alguns altres detalls confidencials del procés d’escriptura i edició, però aquests sí que els mantindrem en secret. Ho sentim.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en V TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Una obra amoral

  1. Sílvia Romero ha dit:

    Com molt bé comenta l’Imma, la nostra bibliotecària itinerant, l’atmosfera d’aquesta trobada va ser de total confiança, cosa que sempre agraeixo molt sincerament perquè em permet copsar com arriben les meves històries als lectors. I em permeto afegir que aquesta franquesa, per part dels clubaires, és una gran riquesa per als escriptors quan assistim a una sessió de club de lectura com a autors de l’obra llegida. Si més no, aquesta és la meva valoració.

    Gràcies, Celler de lletres, no només per aquesta tertúlia, sinó per totes les que hem compartit fins al moment.

    Sílvia Romero

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s