Misèria humana

El Club de Lectura de la Biblioteca Josep Pla de Sant Pere de Ribes va celebrar la seva reunió mensual el passat dimecres 27 de gener per parlar d’ Ànima mesquina.

Haig de dir que la novel·la va tenir molt bona acollida. Algú comentava que part dels membres del club eren quasi contemporanis de la protagonista i això feia que haguessin sentit les seves vivències més properes. A més, els escenaris del Poble Sec de Barcelona, també resultaven, en alguns casos, més que coneguts.

IMG_6456(1)

Aquesta ànima mesquina a la que fa referència el títol va provocar un ampli debat. És la Mercè producte d’una educació massa permissiva? Es pot culpar de la seva maldat, egoisme i falta d’escrúpols a un trauma infantil? O a una adolescència en la que se li va consentir gairebé tot?

Els lectors opinen que la novel·la descriu molt bé com diferents dones amb uns orígens ben diferents afronten la vida i, deixen enrere, o bé s’aferren a les seves ferides, per justificar el seu comportament posterior. Trobem la Sofia, d’una generositat infinita, que havent viscut uns fets terribles durant la seva infància, un horror que en part no ha pogut deixar enrere, s’ha convertit en un exemple modèlic de resiliència, amb una capacitat envejable per a afrontar el futur amb optimisme. La Mercè, en canvi, representa tot el contrari. Tot i haver gaudit d’una vida còmoda i protegida, envoltada d’estimació per part dels seus, sembla agafar-se a l’absència d’un pare que la feia sentir com una princesa, com a detonant de la seva mesquinesa. La Montserrat i la Pauleta són víctimes, entre d’altres, de la Mercè, de la seva egolatria quasi esperpèntica, però això no les converteix en éssers venjatius o miserables.

I és que el títol realment descriu a la perfecció la naturalesa d’aquesta dona, que arriba a extrems quasi inaudits de crueltat per la seva frustració personal. La Sílvia Romero és molt hàbil a l’hora de deixar ben clar que no hi ha cap àmbit de la seva vida cap al que la protagonista senti un mínim respecte i ataca d’igual manera amics, família i amants. Un comportament absolutament malaltís del que finalment la guareix qui més se l’estima.

IMG_6436(1)

L’ambient de la novel·la, com el fons d’alguns personatges, sobretot masculins, és fosc, claustrofòbic, humit, insà. Hi ha qui afirma que és una novel·la molt cinematogràfica i que se la imagina en blanc i negre, una absència de color només trencada pel vermell de la cabellera de la Mercè, pèl-roja com el mateix Judes. I és que la protagonista no busca l’amor de ningú, únicament la seva pròpia complaença, provocar l’admiració al seu voltant. El mirall que l’acompanya durant tota la novel·la és un símbol evident, un estri que reflecteix la bellesa externa i deixa veure només el que la Mercè vol veure.

I és que Ànima mesquina és, fonamentalment, un tractat sobre la misèria humana.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en V TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Misèria humana

  1. Sílvia Romero ha dit:

    Hola de nou:

    Celebro aquesta bona acollida de la novel·la que s’esmenta en el resum de la trobada. En literatura crec que es pot aplicar perfectament aquella dita de “mai no plou a gust de tothom”, però sempre em resulta agradable pensar que, amb la meva escriptura i la seva conseqüent lectura posterior, he fet passar un bon moment a algú. I per altra banda m’ha agradat en especial la comparació de les dues dones, la Mercè i la Sofia, i les seves reaccions tan dispars a l’hora d’enfrontar-se a la vida.

    Ens veiem el juny a la trobada!

    Sílvia Romero

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s