Un thriller amoròs?

Dimecres 17 de febrer la Biblioteca Roig i Raventós va acollir una nova trobada del club de literatura.
El grup, força crític en general, va qualificar Amor a sang freda de lectura àgil, lleugera i, potser perquè ens trobàvem a Sitges, d’un llibre perfecte per emportar-se a la platja. Alguns membres, en canvi, reconeixien que la trama havia despertat la seva curiositat i que s’havien enganxat a la història, encara que en alguns moments pogués resultar un punt previsible.

IMG_6848(1)

Un tema recurrent durant la tertúlia va ser intentar classificar l’obra dins d’un gènere. Es tracta de novel·la negra? O més aviat amorosa? Un thriller? Potser el to lligaria més amb el primer, tot i que els tres s’acaben barrejant. Habitualment aquest tipus d’històries policíaques s’inicien amb un fet greu, un crim, i la seva resolució és el que configura la trama de la novel·la. En Amor a sang freda, en canvi, han de passar uns quants capítols per arribar al misteri que doni peu a la investigació. Per què la Sílvia Romero l’estructura d’aquesta manera? Molt probablement no sigui casual i tingui la intenció de deixar aquest fet en segon terme, dirigint l’atenció del lector al que realment l’interessa: la relació de la Sònia amb en Gustau.

I quant als personatges, hi ha una majoria que opina que responen a una descripció i uns comportaments força estereotipats. En Gustau, un vividor que aprofita el seu atractiu per aconseguir tot el que es proposa, fent servir expressions com “rateta” “gateta” “princesa” per seduir totes les dones que li passen per davant, no és potser massa jove per aquest “savoir faire” que sembla ser li ve de lluny?

La Sònia, una noia jove i un pèl ingènua, experimenta una evolució en el seu caràcter massa sobtada per als membres del club. Fins i tot el personatge de la Rosa, el tercer vèrtex del triangle, ho esmenta diverses vegades cap al final del llibre: “es va estranyar la Rosa, acostumada com estava a una Sònia indecisa i poruga” “Et veig canviada Sònia” “Ara que la tenia al davant, explicant-se amb la llibertat que dóna la seguretat en un mateix…
La Carol i la Magda Campos, tenen en la història un paper purament testimonial i hi ha qui troba a faltar un major protagonisme d’aquestes dues dones.

IMG_6866(1)

El títol va ser en alguns moments tema de debat. De qui és la sang freda a la que al·ludeix, de la Sònia o del Gustau? La majoria es decanta pel segon, aquest personatge que la pròpia Inspectora Campos relaciona amb Ripley, de la Patricia Highsmith. I és que són moltes les referències literàries, musicals i espacials que ens proporciona la Sílvia Romero. La dama del llac, Antípodes, Petits contes misògins… són alguns dels títols que apareixen durant la novel·la.

La selecció musical va generar un punt d’estranyesa. Enya, Supertramp, Pink Floyd… encaixaria, als anys noranta, amb els gustos de la Sònia, una noia de vint-i-pocs anys? I el Bolero de Ravel? (potser aquesta última peça, donada la situació a la que acompanya, respongui a un (evident) punt fetitxista)

El final també va ser objecte de discussió. Hi ha qui el troba molt rocambolesc, o massa sobtat i fins i tot qui hagués infringit més sofriment a la persona culpable, fet que deixa de manifest que la Sílvia ha aconseguit fer-nos sentir, això sí, certa empatia vers les víctimes.

Tot i que els membres del club van haver de triar una sola pregunta per formular el dia de la V Trobada, durant la tertúlia es van plantejar molts dubtes. Us emplaço a llegir l’entrevista que es va publicar a El Temps l’octubre de 2003 per entendre perquè l’autora va enfocar la trama d’aquesta manera i no d’una altra.

I és que qualsevol acte de creació literària està en mans del seu autor… com a mínim fins a que és publica i els lectors li donen la seva visió particular.

Advertisements

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en V TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Un thriller amoròs?

  1. Núria ha dit:

    L’hauré de rellegir…ja no recordo quan vam fer la trobada del club de la Manuel de Pedrolo allà cap al 2003??

  2. Retroenllaç: Tertúlia sobre la V Trobada de clubs del Penedès-Garraf | Biblioteca Josep Roig i Raventos

  3. Sílvia Romero ha dit:

    Hola clubaires,

    Aquesta polèmica o conversa al voltant de les característiques del gènere negre dins aquesta novel·la, és un dels temes habituals dels clubs de lectura que la llegeixen. Jo sempre dic que valoro més “Amor a sang freda” com una història d’amor i desamor amb la persona equivocada. Només que… entremig… hi passen coses.

    Ens veiem el 3 de juny!

    Sílvia Romero

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s