Continuarà…

Que el club de lectura crea addicció i que probablement sigui una de les activitats amb una millor acollida a les biblioteques no és cap novetat per a tots vosaltres. En molts casos, els organitzadors i moderadors es troben en la tessitura d’haver de limitar les places, no per gust òbviament, sinó perquè uns grups massa amplis fan molt difícil el seu funcionament. Fins i tot hi ha qui ha decidit desdoblar els grups i fer dues trobades mensuals, com és el cas de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova. El passat dos de març, el Club de Lectura (el dels dimecres) es va reunir per parlar de la novel·la El plagi.

El títol i el gènere van ser els primers punts que es van comentar. Respecte al primer, es va dir que era molt encertat si considerem que descriu perfectament les històries que hi apareixen. Hi ha qui troba que potser peca d’evident i avança massa elements clau de la trama, però també hi ha qui pensa que no, que aquest plagi al que fa referència no parla en sentit estricte d’una apropiació de l’obra literària d’un altre, sinó d’una repetició de dos estils de vida, de dues personalitats que, amb un objectiu molt clar, decideixen fer ús dels mitjans que calguin per arribar a la seva finalitat última, aconseguir a una certa fama o poder.

Quant al gènere, un punt que acostuma a aparèixer en les tertúlies que tenen obres de la Sílvia Romero com a protagonista, algú apunta que, amb un comissari per investigar els fets, El plagi podria considerar-se una novel·la negra. Potser sí…, aquí deixem la idea.

La destresa de l’autora per acabar el capítol deixant als lectors amb ganes de saber-ne més, habilitat que ja s’ha destacat en altres clubs, es prioritza tant que pot arribar a eclipsar altres elements del llibre i deixar en un segon terme aspectes com la profunditat dels personatges, que en ocasions passen d’una certa ingenuïtat o passivitat a actuar brutalment de manera inesperada.

En el cas d’en Joan, sobta que, tot i els fets traumàtics que viu a l’inici de la novel·la que semblen ser el detonant del seu comportament posterior, el recolzament que rep per part del pare no tingui cap efecte en ell. Al contrari, la Sílvia vol deixar clar que tot el que fa a partir del moment en que es veu obligat a marxar a Mèxic contra la seva voluntat, ho fa amb un enorme ressentiment cap al pare, al que culpa d’haver trencat els seus objectius vitals. Tot i això, hi ha qui no veu clar que un home culte i avesat a la pedagogia, que se l’estima i vol el millor per a ell, no pugui fer-li veure que la situació política va ser la veritable culpable d’arruïnar el seu futur. En cap moment trobem un Joan penedit, o com a mínim amb dubtes, amb algun indici d’un cert conflicte intern.

Els lectors van valorar molt positivament la descripció del rerefons històric, l’estroncament de la vida de vàries generacions que va suposar la Guerra Civil i especialment l’episodi dels nens de Morelia, realment colpidor. La cita del llibre Los niños de Morelia de Víctor Hugo Rascón amb la que la Sílvia Romero dona inici a El plagi no pot ser més impressionant: «Nosotros no somos huérfanos de guerra como dicen los diarios. Nosotros teníamos padres[…] Nosotros no vinimos, nos trajeron».

Un altre tema que també queda molt ben dibuixat és la relació de poder de l’home vers la dona que s’exercia en aquells moments. Un dels protagonistes ho enuncia d’aquesta forma tan explícita: “M’ho deus tot, no te’n oblidis. Tu no ets res sense mi al costat” El binomi sexe-poder també té una forta presència, en especial a través del personatge de l’Àngels.

En canvi, altres aspectes queden més difuminats. Algú esmenta que sabem que els nens es troben a Mèxic perquè se’ns diu explícitament, però trobem pocs detalls que ens ho recordin. I què passa a Barcelona quan tornen? Hi ha a qui li hagués agradat conèixer quin era l’ambient que es vivia en aquell moment. I també saber on eren els oncles de la Carme, si no van poder o no van voler recuperar el contacte. O si en cap moment, no en Joan però si la Carme, van tenir notícies o es van escriure amb en Valeri Roure a Morelia.

Ja ho veieu, els ulls escrutadors dels lectors ens tornen a oferir un bon número de temes per al debat i més interrogants. La solució, el 3 de juny. Continuarà…