Un home manipulador

Dijous 17 de març va tenir lloc la trobada mensual del Club de Lectura “La Xarxa” d’Olèrdola, per parlar sobre la novel·la Amor a sang freda.

La lectura, que va ser qualificada pels lectors d’àgil i planera, va deixar una bona impressió.

Gran part de la tertúlia es va dedicar a parlar sobre el comportament dels personatges.
De la Sònia es va dir que era una dona, més que enamorada, massa idealista, i que s’hauria d’haver adonat de certs indicis que li van passar per alt precisament per aquest fet. És evident que la seva relació amb en Gustau, i en general totes les relacions malaltisses, des de fora es veuen molt clarament abocades al fracàs. Per als seus protagonistes en canvi, això no sembla tan evident. La Sílvia Romero en una entrevista al setmanari El Temps arrel de la publicació de la novel·la, afirma precisament això: “Durant l’enamorament no veus la part fosca de la persona estimada”

El personatge del Gustau desperta un fort sentiment d’odi per la manera en la que utilitza les dones amb les que es relaciona. El seu únic propòsit és el benefici propi. Ens trobem davant d’un home fred i manipulador, al que només mou l’egoisme. Aquesta capacitat de portar les dones que l’envolten per allà on vol, ens fa pensar que ha de tenir una força d’atracció i unes certes qualitats que acostumen a associar-se a una major maduresa. En opinió dels lectors, aquestes característiques no semblen quadrar amb el perfil del personatge, al que troben massa jove per haver adquirit tanta experiència.

Amb la seva dona també s’estableix una relació d’interès, però en aquest cas l’actitud de la Carol és la d’una certa ceguera selectiva i voluntària. No vol saber-ne més i simplement ho ignora.

La inspectora Magda Campos sembla ser una de les poques persones capaç de veure la realitat: en Gustau sempre aconsegueix, amb aquest poder gairebé hipnòtic, tenir alguna dona al seu voltant que menteixi per ell. Una lectora irònicament va apuntar: “només hagués faltat que la Campos s’enamorés d’ell!”

El final de la novel·la també va ser objecte de diversos comentaris. Sobta sobretot la seva brusquetat. Hi ha qui li hagués desitjat un major patiment, una certa penitència. També hi ha qui veu en l’acte de la Sònia l’única sortida en sentir-se acorralada, tot i que potser a través de les seves mans van actuar a més a més “les altres dones d’en Gustau”, a les que algú havia de fer justícia.