De mares i filles

El club de lectura Tardes literàries que modera la Sílvia Romero, es va reunir divendres 29 d’abril per comentar Júlia M. Els lectors de la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes, van tenir el luxe de comptar amb l’autora per parlar sobre la novel·la i resoldre dubtes i curiositats de primeríssima mà.

Des de la primera ronda d’opinions es va veure clar que el llibre havia arribat a l’ànima dels membres del club i es van sentir comentaris com ara: “no hi ha palla, tot es troba en el seu punt just”

IMG_7401(1)

Unanimitat a l’hora de valorar molt positivament el tractament dels grans temes de la novel·la: les relacions maternofilials, la necessitat humana de saber d’on venim, la sinceritat, el rerefons històric de la guerra civil, els personatges i els seus conflictes quotidians…

Tothom va destacar la delicadesa i senzillesa a l’hora de tractar-los. La forma en la que l’autora aborda la separació matrimonial de la protagonista, sense estridències ni plats trencats, sense rancúnies ni repartiment de culpabilitats, és un exemple d’aquesta normalitat en la vida dels personatges que de vegades costa de trobar en una novel·la.

La tendresa de les cartes que l’Antònia adreça a la seva filla, aturant-se quan la intensitat emocional és massa forta, dosificant la informació que l’Elisa pot assimilar, han estat un dels punts millor valorats de Júlia M.

L’estructura de la novel·la, intercalant passat i present, cartes i diàlegs, la forma com la Sílvia encadena les històries que s’expliquen i les que s’intueixen, és un altre dels elements que van destacar els lectors.

IMG_7467(1)

Després de repassar aquests i altres aspectes, vam aprofitar l’ocasió per aclarir algunes curiositats.

Una de les preguntes va ser, per què l’Antònia firma les cartes amb el seu nom i no amb un “la teva mare”? Aquí la Sílvia confessa que potser aquest punt si que el canviaria si hagués de fer una nova edició de la novel·la. L'”Antònia” final, tot i que pogués semblar fred, també s’havia interpretat per part d’algunes lectores com un acte de generositat, deixant en mans de l’Elisa la decisió de continuar considerant-la la seva mare.

I per què no un dietari o una carta única? Aquí en canvi la Sílvia es ratifica i creu que la història necessitava ser explicada d’aquesta manera. Potser la mateixa Antònia va voler escriure una única carta, però per la intensitat de les emocions que hi abocava, van crear la necessitat de deixar passar uns dies entre una i altra.

Júlia M., al igual que altres novel·les de la Sílvia Romero, està protagonitzada per dones. Els homes que hi apareixen són el contrapunt, les acompanyen o esdevenen un reactiu de les protagonistes, però en cap moment porten el pes de la història. Els lectors van voler saber si per a l’autora era més fàcil escriure a través de personatges femenins. La Sílvia reconeix que no ho sap perquè no ho ha provat. I no ho ha fet perquè les històries surten d’ella en femení d’una manera automàtica i és així com es troba còmoda, per tant no tindria sentit forçar el contrari.

I per què l’Elisa no investiga més en el seu propi passat i en canvi si ho fa en el de la Jujú? L’autora creu que ja té les dades que necessita i que probablement li faltin els mecanismes i les pistes suficients per poder començar a estirar el fil.

Durant la tarda també vam conèixer algunes curiositats molt interessants de Júlia M., com per exemple que alguns dels personatges, la mateixa Jujú o l’Elisa, estan inspirats en persones o fets reals, que altres van aparèixer a posteriori com el Vicenç (en homenatge a un amic de la Sílvia) o la Sònia. Sobre la detectiu vam descobrir una dada sorprenent: els lectors d’Amor a sang freda recordareu que la protagonista també es diu Sònia. Doncs bé, per una sèrie de circumstàncies, acabarà convertida en detectiu i fent el salt a aquesta altra novel·la per ajudar l’Elisa a saber més sobre la neta de la Jujú. Ara ja sabeu a què fa referència aquell episodi fosc amb el que se la relacionava…

I les cartes de la mare? En alguns altres clubs ja s’havia comentat que el seu nivell literari no semblava el d’una dona de pagès, sense estudis ni formació. Aquest dilema ja el va tenir la pròpia Sílvia, els membres del jurat del Premi Manuel Cerqueda Escaler, i els seus editors de Pagès quan va guanyar el Premi Ramon Roca Boncompte. Després d’una rocambolesca història, van acabar publicant-se tal i com les hem llegit. Val la pena que ens ho expliqui ella mateixa, si tenim ocasió.

Un moment divertit amb la presència d'un dels personatges

Un moment divertit amb l’aparició d’un dels personatges

Júlia M. (que en un inici s’havia d’haver titulat Jujú) té tantes lectures com lectors. Hi ha qui pensa que la protagonista és la mateixa Júlia, hi ha qui afirma que és l’Antònia i qui veu clar que és l’Elisa o fins i tot la Clara. És la història de quatre persones que es podria traslladar a moltes altres dones. És, sobretot, una història de mares i filles.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en V TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a De mares i filles

  1. Sílvia Romero ha dit:

    Hola clubaires!

    Després d’aquest magnífic resum que ens ha regalat l’Imma al voltant de la nostra trobada, poca cosa més puc afegir. En tot cas repetir el que ja he comentat en alguna altra ocasió: conduir un club de lectura és una rica experiència, assistir a la tertúlia d’una de les pròpies obres és un luxe que aporta saviesa… però no tinc paraules per descriure les sensacions, gairebé màgiques, quan totes dues circumstàncies es donen alhora. Potser la raó d’aquest sentiment es troba en la grandesa de la literatura.

    Gràcies. Aquesta és l’única paraula que se m’acut.

    Sílvia Romero

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s