Cas tancat!

Dimarts 17 de maig, la Biblioteca Joan Oliva va acollir la reunió del Club de Lectura “La Crisàlide” amb la novel·la Amor a sang freda com a protagonista. A més de l’actual moderadora, Ma Rosa Nogué, també hi va assistir la Sílvia Romero, conductora d’aquest grup entre el 2008 i el 2014.

IMG_7545(1)

Abans de començar pròpiament la tertúlia, algunes lectores van aprofitar per preguntar-li a la Sílvia sobre el procés creatiu i també sobre com s’enfronta ella personalment a la pàgina en blanc. Ens va parlar sobre tot el treball previ de documentació i redacció de fitxes, arguments i descripció de personatges, que té en el seu cas una importància cabdal. També vam repassar els títols que ha publicat i va cridar l’atenció que la Sílvia s’hagi atrevit pràcticament amb tots els gèneres literaris. Un exemple curiós és Verí, que inicialment va crear com a relat i que posteriorment va adaptar a teatre per mantenir així la seva pròpia naturalesa (ens va confessar que originalment al seu cap ja la veia com una obra teatral)

I sobre si s’ha vist temptada a escriure seguint les tendències o modes literàries que actualment acaparen massivament les vendes, la Sílvia ens diu que no. Per exemple, en el cas de la novel·la històrica, no creu estar capacitada ara per ara per escriure una obra de la qualitat que pensa que hauria de tenir. En el seu cas, tot i documentar-se molt sobre l’època en la que viuen els protagonistes, sempre hi ha una història per explicar que té més pes que el propi marc històric. Perquè la Sílvia confessa que ella sí es posiciona en les seves novel·les i, fins i tot quan cal, fa aparèixer personatges que s’adapten a les necessitats del missatge que vol transmetre.

Analitzant alguns elements comuns al conjunt de la seva obra, trobem que els títols apareixen de forma més o menys textual en algun moment de les novel·les (“estimar a sang freda, matar a sang freda”) i també es habitual el salt de personatges entre diferents narracions (algunes de les protagonistes d’Amor a sang freda apareixen en Júlia M. i dins del relat Els artistes també paguem hipoteca del recull Noves dames del crim)

El foc, un element que sempre l’ha fascinat, també ha anat sorgint en gran part dels seus llibres d’una forma inconscient. De fet, va ser una altra persona qui temps enrere li va fer veure aquesta “casualitat”

I ja concretament sobre Amor a sang freda, les lectores van destacar el pes dels personatges, que com molt bé va apuntar una participant: “en els llibres de la Sílvia Romero acostumen a tenir força mala bava”. Només trobaríem una excepció amb Júlia M., pràcticament l’única excepció en el conjunt de la seva obra.

IMG_7689(1)

En Gustau, com ja és habitual, desperta molts odis. La seva absoluta amoralitat el converteix en un home sense escrúpols, en un veritable depredador que va envoltant la presa fins a donar-li caça. L’ambigüitat que acompanya el seu passat, sense aclarir fins a quin punt va estar implicat en la mort dels seus pares, ajuda a mantenir aquest halo de misteri al voltant d’un personatge que ens deixa un cert regust amarg.

Sobre si la Sònia realment assoleix una certa maduresa al final de la novel·la, no hi ha consens. D’una banda sembla que sí, que podem apreciar un canvi, tot i que continua sent força innocent. El seu acte final està provocat per la impotència i la culpabilitat, i perquè en el fons la Sònia, en la seva ingenuïtat, es vol sentir com una heroïna de pel·lícula.

Hi ha qui veu poc sòlid el personatge de la Carol i el seu estil de vida tan superficial. La Sílvia afirma que la dona d’en Gustau és un personatge quasi instrumental, creat per mostrar que amb el seu triomf professional ja en té prou, i només el necessita com a parella de cara a la galeria, de manera que es produeix una utilització mútua: ella el manté econòmicament i ell li ajuda a projectar una millor imatge.

L’autora ens va comentar que, després d’aquesta última relectura, canviaria molt poques coses de la novel·la. Probablement només alguns detalls d’estil per fer-la més àgil i eliminar reiteracions innecessàries. La història és la que és, i per tant, si s’hagués de canviar el fons, estaríem parlant d’escriure una nova obra.

Com en altres tertúlies, el final d’Amor a sang freda va tenir un paper destacat. Hi ha qui el troba forçat, qui esperava una major premeditació, però com afirma la Sílvia, la Sònia estava mancada d’aquest plus per planejar una cosa així i només es podia justificar aquest final per un rampell totalment visceral. La nostra autora tenia clar que si algú havia d’acabar amb en Gustau, havia de ser la Sònia i, per tancar el cercle, havia de passar en el mateix lloc on s’havien conegut. La Sílvia, que acostuma a posar-se en la pell dels personatges, fins i tot va “assajar” in situ com la protagonista podia desfer-se d’un home físicament més fort que ella (no us espanteu, ningú va sortir ferit)

No hi havia alternativa, tant la Sònia com la Magda necessitaven que en Gustau pagués per tot el que havia fet i la justícia no semblava proporcionar les eines suficients per aconseguir-ho. Les dones d’Amor a sang freda havien de poder donar definitivament el cas per tancat, i així ho van fer.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en V TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cas tancat!

  1. Hola clubaires:

    He de reconèixer que aquesta (de fet, tal com esperava) va ser una trobada molt emotiva. Retrobar-me amb algunes de les persones amb qui durant uns quants anys vam compartir, mes rere mes, lectures, tertúlies i discussions sobre mil temes sorgits d’entre les pàgines dels llibres… és emotiu i molt gratificant. Gràcies per acollir-me, de nou, amb tanta generositat.

    Quant a la sessió del club de lectura… què he de dir? Rica, intensa, profunda, reflexiva… amb moltes preguntes i, sobretot, amb matisacions sinceres (o això espero) al voltant de la lectura de la novel·la “Amor a sang freda”. Per tant, amb moltes ganes de tornar en alguna altra ocasió.

    I això sí: ens veiem el 3 de juny a la trobada de clubs de lectura!

    Sílvia Romero

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s