Vides fracassades

I després de catorze tertúlies al voltant de l’obra de Sílvia Romero, dijous 26 de maig arribàvem a la número quinze a La Biblioteca de Santa Margarida i els Monjos, els nostres amfitrions d’enguany. El Club de Lectura es reunia per parlar sobre El plagi.
Els que encara no coneixien la Sílvia, van quedar gratament sorpresos per la lectura que va superar de molt les seves expectatives.

El debat va girar principalment al voltant dels personatges i sobre quins elements tenien en comú la Carme, en Joan i l’Àngels. No podem dir que cap d’ells fos un model de moralitat, al contrari, els seus actes demostren que els tres protagonistes només es mouen per interessos i que per aconseguir els seus objectius no hi ha cap límit. Les circumstàncies que els han dut fins aquí són molt diferents, però el resultat final és el mateix: una absoluta manca de valors.
Tot i això, hi ha qui reconeix que desperten certs sentiments de compassió. Ens trobem davant d’una galeria de persones fracassades. Els seu somni de convertir-se en escriptors, dramaturgs o periodistes de fama, només s’assoleix a costa dels esforços (o fins i tot la vida) dels altres.
La mort de la Florència resulta per a la majoria completament injustificada. En el seu estat, només hagués calgut una mica de paciència per arribar al mateix resultat.
El personatge d’en Joan va despertar també molts comentaris. La crueltat que demostra amb la Carme ens fereix. Tot i conèixer el terrible secret que amaga i entendre que la seva infància es trenqués de forma traumàtica, no sembla just que aboqui tota la seva ràbia sobre la seva dona. Hi ha molta foscor en l’ànima d’en Joan. Potser si ningú conegués el seu secret podria oblidar i passar pàgina, però la presència continua de la Carme (l’únic testimoni) li recorda aquell moment cada minut.
Hi ha qui comenta que de la lectura s’intueix l’homosexualitat del protagonista, en canvi altres veuen una disfunció sexual causada per un xoc. Sigui com sigui, també és la Carme qui ho sap, i això encara augmenta la ràbia del seu marit cap a ella.

Quant a l’estil de la novel·la, es van sentir comentaris molt positius sobre la manera com enllaça passat i present (a més de les dues històries paral·leles fins a fer-les confluir) o que és molt cinematogràfica, tot i que potser en ocasions un pèl reiterativa.

El personatge de la Carme i la seva relació amb l’Àngels van servir per concloure la sessió. La Carme demostra durant tot el llibre una necessitat de confessar o de desfogar-se. Els diaris són la seva primera manera d’expressar el que li cou a dins, tot i ser conscient del perill que representa que en Joan els trobi. La seva relació amb en Roman també acaba a causa d’un acte d’absoluta innocència, on li explica molt més del que seria prudent. Però és amb l’Àngels on busca el darrer acte de penitència i redempció, aconseguint així alliberar-se d’una culpa que ha arrossegat durant tota la seva vida.

I si encara us han quedat dubtes, curiositats o voleu conèixer la resposta de totes les preguntes que s’han anat plantejant durant aquests mesos, ja ho sabeu, ens veiem divendres dia 3, a les 19 h. a Mas Catarro.

Fins molt aviat!