Mort dolça?

Dimarts 7 de març, la Sala de Lectura Antoni Margarit de Sant Cugat Sesgarrigues va acollir la reunió del Club de Lectura Lletres de Colors (trobareu una ressenya molt exhaustiva a càrrec de la Carme Mulet, membre del club, en l’apartat la novel·la de febrer d’aquest enllaç)

Els comentaris van deixar clar que Germà de gel és una obra atípica, un llibre que transmet sensacions, estats d’ànim, que dibuixa paisatges i que ens fa sentir la desorientació dels personatges, la dels herois del gel en busca dels pols, però també la de la protagonista, buscant-se a ella mateixa a nivell professional i familiar.

Les reflexions que conformen el gruix de la novel·la ens fan veure la realitat a través dels seus ulls. El gel esdevé una obsessió, les fotografies de les exploracions polars, d’aquells homes que van partir a la recerca d’un punt geogràfic imprecís, tenen un efecte hipnòtic en l’autora. “El gel, com les imatges conserva la forma del cos; s’assembla a les fotografies. La fotografia és per al seu objecte el mateix que el gel per a l’explorador sepultat: un procés tanatològic que ens presenta, abruptament, un cos del passat.”

Hi ha qui pensa que Germà de gel és una confessió, que les paraules de l’Alicia Kopf, amaguen d’alguna manera una disculpa cap al seu germà (al meu germà, que no és de gel), perquè un fill depenent genera de manera absolutament involuntària, però també inevitable, una distorsió en el nucli familiar que acaba desdibuixant el paper de la resta dels seus membres.

També es van destacar els capítols on la protagonista visita en M. S.: Psicòleg. Genial la manera com l’autora descriu la conversa que mantenen, eliminant una part del diàleg, deixant al lector la llibertat d’imaginar què és el que ella li explica a partir de les preguntes i respostes del psicoanalista. En el capítol on la pacient parla de la ruptura amb la seva darrera parella: “[Li parlo de la ruptura amb R.]” la conversa acaba de la següent manera:
“–…
— Las dos parejas tenían mucho que ver. Tenían que ver con cierto refugio. ¿Refugio de qué?
— Refugio de mi familia (aquesta és la única frase que pronuncia explícitament la protagonista durant les seves converses)
–Ese es un afecto muy fuerte. Ha sido controlado durante mucho tiempo. Pero así como las presas pueden aguantar mucho tiempo con tensión, uno puede liberarse, dejar fluir… ¿Qué pasaría si yo te dijese que la familia paterna tiene que ver con una representación que quizás tenga que ver con la de una familia materna y que convergen en ti? En una, la materna, no se puede ser vulnerable, y por lo tanto protegido, en la otra la posibilidad de expresión no tiene cabida.                                                                                                             Dues llàgrimes taquen el vestit blau.”

Resulta evident que el pes de la família és molt fort en la història de la protagonista. Especialment revelador és el capítol Auditoria (“No hi ha auditories externes a les famílies”). És aquest sentiment d’orfandat i injustícia, aquesta descoberta personal, el que va provocar que el diari de procés d’un projecte lligat a les arts visuals acabés derivant en Germà de gel?

Aquesta desprotecció unida a la impossibilitat d’expressar-se de les que parla el psicòleg semblen provocar en la protagonista un malestar interior que es podria comparar amb la mort per congelació. “S’ha anomenat mort dolça, o mort blanca. D’alguna manera se la vincula per semblança al son, a diferència de la violència d’una mort causada pel foc. Els que hi han estat a prop diuen que la fi en el gel no és dolça; la congelació és tan terrible com una cremada.”

Recordo aquí una carta de la Gràcia Font, protagonista de En el prestatge de Mercè Foradada, on davant del repte d’escriure la seva primera novel·la, parlava de la necessitat de fer un striptease literari parcial: “no existeix l’striptease literari integral. Per definició escriure és falsejar (…)” “Pel que sembla, és impossible estrenar la ploma sense fer una bona vomitada; com si abans de tot, calgués buidar el pap per deixar lloc a la creació posterior.” És també aquest el cas de Germà de gel? Potser ho descobrirem el dia dos de juny, a la Trobada de Clubs de Lectura.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en VI TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s