El vuit de març, la Biblioteca Joan Avinyó i Andreu de Cubelles va reunir el seu club de lectura al voltant de Germà de gel. No és el primer cop en que els personatges o l’argument donen peu als lectors a comentar vivències personals relacionades d’alguna manera amb la narració. I aquestes històries, carregades d’una emotivitat i una força increïbles, donarien per escriure més d’una novel·la (dono fe).
Tot va començar arran d’un comentari sobre el recurs d’Alicia Kopf de no incloure les rèpliques de la protagonista a les preguntes del psicòleg, de manera que serien els lectors els encarregats de completar la conversa. Algú va comentar la capacitat dels psicoanalistes d’extreure informació a través d’una simple pregunta i, a partir d’aquesta reflexió, una de les lectores ens va relatar la seva experiència personal i ens va fer partícips d’una història de separació, superació personal, engany, guerra, exili, presó, pena de mort… dignes de una trilogia. Fins i tot va trobar qui es va oferir a fer-li de biògraf.
Tornant a la novel·la que ens ocupa, es va destacar com Germà de gel pot ajudar a entendre la visió dels “altres fills”, dels nois i noies que tenen en el seu nucli familiar un germà dependent, un punt de vista que potser no s’ha explorat tant com el dels pares. Resulta molt enriquidor veure quins són els seus sentiments i com han de lluitar per trobar el seu lloc en la família.
En general, els lectors van confessar que no acabaven d’entrar en la història, però tot i no ser el tipus de lectura que haguessin triat, alguns capítols han despertat la seva curiositat, com ara el viatge en solitari a Islàndia (on es troba tan a gust perquè no s’ha de justificar davant de ningú), la història de les boles de neu, la manera com enllaça el gel i la vida o les històries dels exploradors polars.
L’estil precís i impecable de l’escriptura d’Alicia Kopf també va ser objecte de discussió. Les reflexions de l’autora, que destaquen per la seva gran contenció, tenen una força evocadora extraordinària. Hi ha qui veu en aquesta reserva una certa fredor, però no ens hem de deixar enganyar per la forma: cadascuna de les frases de Germà de gel amaga dins seu una intensitat que convida a una reflexió profunda, a una lectura pausada. Els seus apunts només són la punta de l’iceberg.
els nostres clubs de lectura 