Travessia polar

Dijous 20 d’abril el Centre Cívic “la Xarxa” d’Olèrdola va acollir una nova reunió del seu Club de Lectura.

Una de les frases que més em va cridar l’atenció va ser la de que Germà de gel és un desert amb petits oasis. Les detallades descripcions de les expedicions polars ens fan sentir com exploradors, perduts en un mar de gel. De tant en tant però, apareix una frase, una reflexió o una imatge que ens trasbalsa, ens commou o desperta la nostra curiositat.

Tot i això, hi ha qui pensa que trobar la relació entre la trajectòria personal de la protagonista i el tema dels descobridors es fa difícil i pensen que no queda prou justificada.

La frustració que traspua la protagonista, relacionada en part amb el germà autista i el seu paper dins el grup familiar, va ser un dels temes més comentats. Evidentment ella és una persona competent, fins i tot amb unes capacitats per sobre de la mitjana, i això li permet sobreviure de manera autònoma i independent. Però en el fons, és just? Les circumstàncies personals de la seva família justifiquen aquest “abandó afectiu”? És sens dubte un tema delicat i potser hauríem de conèixer la versió de les altres parts per poder fer un judici més ajustat. Tot i així, Germà de gel és un relat personal, un diari de recerca en un sentit ampli i l’escriptora havia de tenir total llibertat per expressar-se i aprofundir en ella mateixa.

Crec que són molt il·lustratives les paraules que va pronunciar Alicia Kopf quan va rebre el premi Ojo Crítico 2016:

“He dicho alguna vez que para mi la novela es un camino del que debo salir transformada; la escritura es una investigación alrededor de un punto ciego que atañe a la propia identidad, entendiéndola como porosa, reversible, por un lado tremendamente particular y por el otro como algo universal, transferible en el acto de lectura: cuando el escritor dice “yo”, el lector dice “yo”. Escribir es un recorrido solitario y por ello una prueba de resistencia. Ese trayecto lineal a través de la página en blanco tiene mucho de travesía polar. Sobre todo para quien empieza y no tiene aún el amparo de cierto reconocimiento o una estructura institucional que acoja a ese espía al servicio de nadie que es siempre un escritor.”

(Us recomano que llegiu el text complet)

En opinió dels lectors, les tres parts en les que està dividida la novel·la descriuen molt bé l’evolució de la protagonista. Des d’un primer estadi, Els herois congelats, que es correspon a una etapa inicial on es troba perduda i inestable a tots els nivells (ho sabrem després), passant per una segona part, Biblioteca sobre iceberg, on es despulla interiorment, arribant al seu punt àlgid durant la conversa amb la mare, fins arribar a Islàndia, geologia interna, un viatge catàrtic, la troballa de la pau interior que necessitava.

I és que, com s’afirma al capítol Sobretaula: “néixer em sembla com signar un contracte sense haver-ne llegit les clàusules. Créixer és anar-les descobrint a poc a poc. Algunes són meravelloses, d’altres són terribles.” Podem apostar que l’Alicia Kopf ha crescut una mica més després de Germà de gel.

 

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en VI TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s