El rastre del cuc

Dissabte 20, el club de lectura de Santa Fe del Penedès va dedicar la seva reunió del mes de maig a Germà de gel.

La tertúlia va començar debatent sobre com classificar aquest títol. Intentar encabir l’obra de l’Alicia Kopf en un gènere dels anomenats clàssics se’ns fa difícil. Hi ha qui el cataloga irònicament de gènere caòtic, una barreja entre el diari personal, l’assaig i la reflexió filosòfica. O fins i tot, que es tracta d’un treball terapèutic, una obra catàrtica, que li permet abocar les seves emocions contingudes. Les dues línies temàtiques: les expedicions polars i les relacions familiars, s’entrellacen durant tota la història i com molt bé apuntaven des del club de Santa Fe, no sabem quina de les dues és l’excusa per parlar de l’altra. Al final de la segona part trobem la resposta: “Després de cinc anys en què primer em vaig dedicar a la investigació històrica sobre l’imaginari dels exploradors polars de principis del XX, pensant-me que feia una tesi doctoral, fins a adonar-me que el que m’interessava era precisament l’enigma de la fascinació per aquestes imatges, imatges que em retornaven preguntes sobre la meva pròpia identitat i que plantejaven qüestions que convergien sempre en aquells documents polars. A partir d’aquí l’exploració havia de ser interior, havia d’anar endins per trobar l’origen d’aquells glaciars i plaques tan gruixudes. En les diverses perforacions a través dels estrats del gel, vaig arribar a l’origen més primari de tots nosaltres, la família. A partir d’aquí la investigació històrica em va semblar una distracció, la creació d’imatges, insuficient, i la introspecció no va ser prou.”

La part més íntima toca multitud de temes que d’alguna manera l’afecten com ara la inestabilitat professional lligada al món artístic, amb un mostrari ben pintoresc de les feines que ha hagut de desenvolupar en algun moment de la seva vida, les relacions amoroses, els pros i contres de tenir o no tenir fills, la situació de dependència del seu germà o el concepte de “família normal”.

Però Germà de gel és molt més que un conjunt d’apunts autobiogràfics. Com molt bé apunta la conductora del club, és amb una segona lectura quan realment és gaudeix del tot, quan trobes veritables joies que et poden passar desapercebudes en un inici, com ara el capítol que fa referència al Parc Nacional de Jökullsárlón on apareix una llista de termes relacionats d’alguna o altra manera amb la natura i que recorden els haikus:

  • Regalèssia: A Islàndia, terra negra, creix en abundància la planta de regalèssia. La natura és coherent.
  • Islàndia: Fong negre entre dues rajoles. A escala humana: hiperpaisatge.

I és també una segona lectura la que ens fa aturar-nos i assaborir les sentències que ens regala l’Alicia Kopf.

La reunió va acabar amb la reflexió que fa la pròpia autora sobre el procés creatiu al capítol Davant teu, on ens transmet d’una forma molt gràfica els rigors i la incomprensió que ha de suportar l’autor/artista durant les diferents fases del projecte i el preu que ha de pagar: “Si transformar l’alegria, la bellesa i la seducció en or no costa gaire (el procés alquímic és equivalent a un simple canvi de motlle) la conversió de la merda en or és un procés costós tant per a l’organisme que el duu a terme com, indirectament, per al seu entorn. En molts casos pot costar anys de soledat i/o acusacions d’egoisme per part de la família. La incomprensió que generen els períodes de treball en solitari de qui aparentment ja compleix a l’exterior amb una tasca productiva que satisfà les seves necessitats materials s’afegeix alhora a l’ansietat generada per aquesta mateixa relació laboral que sovint és alimentària i no realitza del tot la vocació interna.” (…) “Hi ha residus, merda, conflictes prou greus per ser impossibles de processar; una gran quantitat de maldat humana és indigerible per aquest cuc, conscient que saturaria les defenses del seu petit organisme, capaç de digerir només conflictes a escala local. El cuc, el procés del qual podeu presenciar en aquestes pàgines, espera en el futur secretar construccions més lleugeres. De moment el seu rastre, el rastre del seu avanç costós, és davant teu.”

Un rastre fantàstic!

 

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en VI TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s