Psicoanàlisi

Dijous 25 de maig, la Biblioteca Maria Àngels Torrents de St. Pere de Riudebitlles, la nostra amfitriona, va acollir la reunió del Club de Lectura. A més d’assabentar-nos sobre alguns detalls de la VI Trobada (que no us avanço), vam tenir una tertúlia molt animada amb Germà de gel com a protagonista.

Al costat d’algunes qüestions ineludibles que hem anat comentant anteriorment (una obra inclassificable, diferent, intel·lectual, poc sentimental…) també van aparèixer altres que val la pena comentar. Quant al primer punt, l’originalitat d’aquest títol, es va recordar que a l’històric de lectures del club de St. Pere, ja hi figuraven altres que es podrien incloure dins d’aquest gènere d’autoficció, com ara Vértigo de W. G. Sebald o La forma de las ruinas de Juan Gabriel Vásquez.

I es que sembla que la ficció autobiogràfica està vivint uns anys molt fructífers. Ara em venen a la ment alguns autors com Angelika Schrobsdorff i el seu llibre Tu no ets una mare com les altres, les sis novel·les que conformen La meva lluita de Karl Ove Knausgård o Delphine de Vigan amb Res s’oposa a la nit i sobretot Basat en una història real, on deconstrueix irònicament el gènere que la va fer triomfar i enfonsar-se a parts iguals.

Tornant a la tertulia, quan parlàvem de la preponderància de la part intel·lectual per damunt del sentiment, es va apuntar un símil molt gràfic que comparava la protagonista, una persona a la que li falla la base, amb una planta de poca arrel. La mateixa Alicia Kopf confessa en un capítol haver descobert la importància de la família, referint-se a ella com l’origen, els fonaments, les parets mestres o els punts de referència i de suport.

Es va destacar també el recurs de les inicials a l’hora de referir-se als personatges, una manera de desdibuixar la persona, de no donar-li una identitat. Un artifici que, tot i no ser nou, l’Alicia Kopf utilitza de manera molt encertada.

En un moment de la tertúlia parlem del capítol on s’ironitza sobre les “variacions negatives del regal”, com ara el regal-enverinat, o el regal-per-a-mi  (diferent de l’autoregal) i algú esmenta que avui dia el millor és regalar temps per compartir amb els altres (real i poètic, digne de la mateixa Alicia Kopf)

La psicoanàlisi també és un tema molt present a Germà de gel. “Fer visible l’invisible”, “el que no té nom no existeix”…, formen part dels plantejaments d’aquesta disciplina. La protagonista inicia un procés d’autoexploració des de la influència de la figura dels seus pares, l’angoixa o la pressió social, fins arribar a un punt final marcat per la serenitat i la tranquil·litat.

Alicia Kopf fa en aquesta novel·la un memorable exercici d’introspecció i acaba exposant-se d’una manera molt valenta. Això comporta que els lectors puguin opinar obertament sobre aspectes força íntims i fer consideracions sobre aquesta relació paterno-filial. Hi ha egoisme per les dues parts? La rebequeria del capítol d’Ikea, es pot qualificar d’infantil? És lícit demanar l’atenció d’una  mare que ha hagut de dedicar la seva vida a un germà autista? L’absència de la seva família, l’ha convertit en una dona forta i independent?

El debat està servit. El que queda clar es que l’escriptura de Germà de gel ha tingut un efecte terapèutic sobre l’autora i és que, com molt bé s’apunta des del club, “un problema compartit és mig problema”.

Advertisements

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en VI TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s