Blanc infinit

I ara sí, arribem al darrer club de lectura sobre Germà de gel. Amb les tertúlies literàries de la Biblioteca Torras i Bages, tanquem el cicle de trobades al voltant de la novel·la d’Alicia Kopf, una obra que ha donat molt de sí i que hem espremut a fons durant els darrers mesos. Probablement encara quedin moltes coses per descobrir, però això ja serà de mà de l’autora aquest divendres a Sant Pere de Riudebitlles.

De moment parlarem del que s’ha dit aquesta tarda a la biblioteca de Vilafranca, que no ha estat poc. Per començar, la dificultat de separar la protagonista de l’autora. Quan la distància entre una i altra és tan curta, és inevitable pensar en una única persona. Aquesta reflexió ha portat més endavant a un comentari molt interessant: “no sé si és una obra autobiogràfica, però no importa”. I la veritat és que aquest fet hauria de ser irrellevant. Si la història ens atrapa, ja sigui pel que explica o per com ho explica, tan és que tingui una base real al darrere.

És curiós com cada lector destaca un aspecte diferent partint del mateix text. A una lectora l’ha colpit aquesta sensació de la protagonista de haver estat sempre en un segon pla, i és que, quan va néixer, la seva mare ja estava entregada a un altre fill. Una altra, comenta el capítol Symsonia i “la creença de que la Terra tenia dos forats als extrems que es comunicaven i allotjava l’entrada a set mons que s’allotjaven els uns dins els altres”. Una tercera lectora, exposa la seva sorpresa pel nivell de dependència que demostra el seu germà i ens confessa que el seu esquema d’una persona autista no era aquest. I és que l’autora ha esmentat en alguna ocasió que la imatge que se’ns ha donat al cinema sobre la discapacitat és pura ficció: “En general la discapacitat no es mostra com discapacitat. És a dir, no si et fixes en els serials televisius, en pel·lícules famoses com ara Rain Man o Forrest Gump, o en la novel·la El curiòs incident del gos a mitjanit de Mark Haddon, veuràs que els personatges es caracteritzen pel fet de que, tot i la seva suposada discapacitat, tenen la capacitat de fer grans coses. Acostumen a tenir una marca de discapacitat, però com Forrest Gump o com el protagonista de Hadddon arriben a fer coses importants i força impossibles de ser realitzades per gent amb aquestes característiques”.

I fent referència al germà, hi ha qui troba que es profunditza poc en aquesta figura, que té menys pes del que podríem imaginar en un principi, tenint en compte el títol del llibre.

Alguns membres del club troben la part sobre les exploracions polars massa extensa i detallada i fins i tot la comparen a un resum de cròniques periodístiques de principis del segle passat. Altres, en canvi, destaquen precisament aquests capítols pel seu interès, perquè desperten la nostra curiositat i les ganes de saber-ne més. O qui els justifica perquè la part personal, les reflexions més íntimes de la protagonista, es recolzen sobre el gel i, sense ells, la novel·la quedaria coixa. l’Alicia Kopf entrellaça de manera magnífica aquest blanc infinit amb la vida, i amb la pàgina o el llenç als que s’enfronten l’escriptor o l’artista.

Ens trobem novament en aquest club amb una afirmació ben certa: la necessitat d’una relectura que permeti assaborir la profunditat amb la que l’autora aborda les coses més simples. No podem oblidar que Germà de gel té una vessant poètica innegable.

Durant la tarda, també hi ha lloc per a la discussió sobre altres aspectes com ara la responsabilitat dels germans de persones discapacitades, la culpa o si la introspecció i la inadaptació social van de la mà.

La tertúlia però, acaba amb algunes reflexions sobre les bases de la literatura actual i el futur de la novel·la. Un lector apunta un comentari de l’autora a propòsit de la figura del narrador omniscient. Recuperant el fragment de l’entrevista a la que feia referència, trobem la següent declaració:

“També carregues contra el narrador omniscient. Es podria interpretar com una crítica a l’objectivitat?”

“És una crítica que jo mateixa tampoc tinc resolta, en el sentit que al narrador se’l necessita i a mi m’agradaria no necessitar-lo. Però sí, quan critico el narrador omniscient ho faig des de la idea que és difícil donar versions definitives. Des del moment en què selecciones alguns fets i n’omets d’altres, el narrador omniscient no és imparcial.”

Es tracta sens dubte d’un tema molt interessant, que potser ens pot ampliar la mateixa Alicia Kopf divendres vinent.

Les referències a Enrique Vila-Matas també han estat una constant. Us cito aquí un altre fragment de l’entrevista on apareixen alguns temes que hem comentat durant la tertúlia:

“L’any passat, Vila-Matas va pronunciar un discurs sobre el futur de la novel·la en què deia que les novel·les decimonòniques donarien pas a assajos narratius, obres que trencarien les fronteres de gèneres i on el pensament tindria més protagonisme que l’acció.”

Sí, de fet per mi Vila-Matas és un referent. No crec que hi hagi un futur cap on s’ha d’anar, però sí que hi ha tendències amb les quals pots combregar més o menys. En el meu cas, aquest és el tipus de literatura que m’agrada llegir. Quant a estètica i referents, a vegades em sembla que la literatura catalana va una mica tard. Sembla que si no fas costumisme no pots fer segons quines crítiques. És molt avorrit… (Riu.)”

Reconeixem clarament en l’obra d’Alicia Kopf aquest protagonisme del pensament i aquesta destrucció de les barreres entre gèneres.

L’autora afirma que Vila-Matas és un dels seus referents i sembla ser que aquesta admiració és recíproca. El propi Vila-Matas diu que l’Alicia Kopf “ha escrit un llibre que en un altre país, hauria canviat el curs de la història.”

Impressionant.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en VI TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s