El monstre

El Club de lectura de la Biblioteca Josep Roig i Raventós es va reunir el passat dimecres 14 de març per parlar sobre Belfondo. En aquesta ocasió no vaig poder assistir a la tertúlia i des d’aquí dono les gràcies a la moderadora Elena Cejas, als membres del club i al personal de la biblioteca, en especial a Paquita Sol, que ens envia la crònica i les imatges de l’acte.

20180314_191448

Els/les participants de la tertúlia van valorar positivament aquesta òpera prima de l’escriptora, atenent la seva joventut, una novel·la amb molta frescor, que enganxa, i que fa una descripció molt detallada dels diferents personatges o arquetips. Es remarca que està ben escrita sintàcticament.

Es defineix com una novel·la costumista, amb una clara crítica social, i es comenten les similituds amb obres com “El camino” de Delibes o “Nada” de Carmen Laforet, i la dedicatòria a Ana Maria Matute. Es troben també paral·lelismes amb la literatura hispanoamericana, ex.: “Pedro Páramo” de Juan Rulfo, per aquest ambient opressiu.

Crida l’atenció l’estructura de la novel·la, de petits microrelats, on cada capítol es dedica i descriu minuciosament un personatge.

20180314_192355

El poble on s’ambienta la història, es compara amb una gàbia o peixera on els seus habitants estan atrapats, un concepte que es visualitza molt amb la definició del poble com a “monstre”.

La novel·la ens presenta un microcosmos, amb un punt de màgia, (explica en alguns passatges la possibilitat d’aturar el temps), amb una sèrie d’elements i persones gens casuals, que representen una parcel·la de pes i d’influència dins una societat: el capital, la religió, l’escola, la cultura, la feina. Cadascun és una part d’aquest univers convenientment regulat, controlat i vigilat per l’amo, que significa el poder suprem. Un personatge que curiosament no té nom.

Els noms dels personatges, amb composició originària del grec, no exempts de metàfores, són molt representatius del rol que tenen a la història. Un aspecte molt ben trobat és que la figura de Déu és una dóna.

20180314_191459

A la fàbrica, que és el centre de la vida del poble, els protagonistes mostren les seves profundes contradiccions, anhels de llibertat i també la conformitat amb la rutina establerta.

Un altre punt d’interès d’aquest poble de ficció és el teatre, un entorn que convida a pensar i creure en la possibilitat d’una altra forma de vida. Un perill i aspecte de preocupació per a l’amo, per por que sigui una incitació a descobrir una altra realitat.

Sorgeix el comentari d’un cert paral·lelisme amb l’estructura de la vida a les colònies tèxtils de Catalunya dels anys 50-60, on es desenvolupàvem tots els aspectes de la vida en un entorn tancat  i limitat geogràficament.

Recopilant les idees que planteja la novel·la ressaltaríem  grans conceptes com:

Esclavitud-conformisme, en front de: llibertat-lluita. La idea de la llibertat i la voluntat de fugida de l’opressió, queden molt ben plasmades a través del relat en el qual el personatge d’Horaci espera l’arribada dels llibres. Els llibres representen obtenir la llibertat a través del coneixement.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s