Fleumes

Dijous 15 de març, el Club de Lectura d’Olèrdola es va trobar al Centre Cívic La Xarxa per parlar sobre Mare i filla de Jenn Díaz.

IMG_3932(1)

La tertúlia va girar sobretot al voltant dels personatges, unes dones molt reals, envoltades de silencis, de soledat, incapaces de expressar el que senten i amb una forta preocupació pel què diran. En més d’una ocasió va aparèixer la paraula fleuma per descriure aquesta falta d’empenta que manifesten les protagonistes de la història i la poca decisió a l’hora d’introduir canvis en la seva vida. Unes dones capaces de continuar estancades en una relació tòxica durant anys sense atrevir-se a donar el pas cap a la felicitat.

IMG_3942(1)

La Natàlia i l’Érika per exemple, atrapades en una situació molt complicada durant dècades, són el prototip de l’immobilisme, de la por a qualsevol canvi, del no voler reivindicar una certa justícia per por a perdre el seu estimat. Un estimat, que com tots els protagonistes masculins de Mare i filla, sembla més aviat un semidéu que un ésser humà.

IMG_3948(1)

És curiós com, a còpia de repetir una mentida, acaba convertint-se en una veritat absoluta. Durant la trobada de dijous, més d’un cop es va parlar de l’Àngel com del puntal de la família, perquè així apareix en la novel·la. Si analitzem quin era el seu paper, tampoc veiem que fes cap cosa extraordinària, tret de posar una mica de pau entre la dona i la cunyada, donant la raó a una i altra alternativament. No podem dir que això el convertís pas en un superheroi…

Un dels lectors va destacar que havia trobat molta tristor a Mare i filla, que cap dels personatges era feliç. I qui en té la culpa? En el cas de la Natàlia i el Mateu, evidentment el segon es situa en una postura més còmoda, però tant l’un com l’altra tenen la seva part de responsabilitat.

IMG_3988(1)

I és que l’entorn potser no facilitava les coses a l’hora de buscar la satisfacció personal, però també els propis personatges semblen boicotejar-se a si mateixos, impedint qualsevol possibilitat d’assolir-la. O a què respon que la Dolors doni tantes voltes a l’hora de decidir-se? Potser els sentiments cap al seu germà difunt? Realment l’importa l’opinió dels seus veïns o de la seva cunyada?

La felicitat (dels altres) sempre ha gaudit de molt mala premsa (tot i la quantitat de llibres d’autoajuda que ven) i s’ha associat aquest concepte a la ignorància o l’egoisme. Aquest missatge ha calat tant que ha acabat provocant un fet contra-natura: que no hi hagi pitjor enemic de la nostra joia que nosaltres mateixos.

IMG_3950(1)

 

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s